No és poca la gent decepcionada amb l’esquerra, potser millor no saber exactament quanta. Segons com es miri podria esser tothom, almenys del conjunt d’esquerrassos i que no tinguin compromís amb cap partit.
Francament, no he sentit ningú, que no sigui de la claca, que hagi dit “que bé que ho ha fet el govern d’esquerra”. Segurament perquè el votant d’esquerra és crític, però sobretot amb els seus, i és ben a la vista, qui més qui manco ho pateix, que dels problemes estructurals que patim (gentrificació, habitatge inassolible, emancipació inassolible, una altra generació quasi perduda, un turisme estratosfèric que rebenta infraestructures i paisatge i se’n duen els doblers a Madrid…), la política d’esquerra ni es veu ni se l’espera. Aquí parlam de fets, naturalment, no d’ocurrències electorals.
I ja deixarem per a un altre dia el retrocés evident en benestar social i drets de democràcia europea, no sigui cosa el lector me fugi per depressió, però s’ha de fer constar. La màxima expressió d’això ha estat la no derogació de la llei mordassa, que per cert era una de les promeses en què s’esgargamellava més el president dels socialistes de tota la vida.
Com ja ens estam suposant, si hi ha algú més que emprenyat és el votant de MÉS, i com més esperaven de MÉS, més emprenyats estan. Allò de l’autopista de Campos haurà estat el més mal de pair. El tema del català a les institucions és el mateix cas dels drets democràtics i sindicals: reculam i, lògicament, els crítics amb MÉS els acusen de que “MÉS no ha fet res”. En canvi pocs han criticat que Mae de la Conxa, i la seva tropa d’agricultura, contribueixen a destruir el català, i no són els únics, sense entrar avui en l’escàndol dels metges que no els dona la gana parlar en català, però volen viure aquí. Tant se val: el culpable del retrocés del català és MÉS, diuen.
Amb motiu de la retirada de Terraferida s’ha acusat el Govern de fer el colló amb les seves propostes, ningú no ha recordat el PP que ho asfaltaria tot des Trenc fins Can Picafort.
El cas de Podemos és bastant curiós, pareix que siguin de mel i sucre i no saps per on els has d’agafar. Sens dubte el cas de Jurado amb Memòria Històrica haurà estat dels més dignes d’aquesta legislatura, però de correligionaris seus que han acabat a bastonades… se n’ha parlat bastant.
El PSOE és el rei del mambo. Amb la dreta espanyolista encara amb depre de l’Una-grande-y-libre, s’ha quedat tot l’espai de centre, i més n’hi hagués. Ja fa dècades l’enyorat Fèlix Pons parlava d’una esquerra pràctica, amb vocació de governar per a una majoria, i per això calia fer concessions a la majoria que decideix amb el seus vots qui governarà. Crec que no ho va arribar a dir, però se’n desprenia del missatge, que si per això cal fer el colló, subvencionar els hotelers, dur metges forasters i afavorir l’especulació immobiliària… doncs va ben bé per a les arques públiques. A posteriori, com que “són socialistes” com diuen ses sigles, ja aniran repartit beneficència paternalista.
Això és el que hi ha. La política possible en un temps i un país, diran els de la claca. Altres, molt més emprenyats, diuen “no els tornaré a votar”. I molt ben pensat, s’ho mereixen, però…
Això com funciona? Doncs com un pèndol: de l’esquerra torna a la dreta i… ja ho veurem. A les Illes el pèndol aquest ha estat històricament trucat com la ruleta de l’estraperlo: dues legislatures a la dreta per una a l’esquerra. Fins al temps actuals que el mecanisme s’ha espanyat, segurament arran de la fabricació de monstruets dreta sense complexes com en Bauzá i en Matas, les dues cares de la política més repugnant. I és que… aquesta és l’altra cara, o creu, de la moneda: quina alternativa hi ha?
Per no tornar a allò d’en Canyellas vegem que ha passat aquests dies. A Andalusia s’hi ha instal·lat el PP amb el Moreno Bonilla, considerat dels més moderats de la dreta espanyolista... doncs acaben d’aprovar de legalitzar els pirates de l’aigua de Doñana, precisament quan la principal zona humida de la península, imprescindible per a les aus migratòries d’Europa a l’Àfrica, és a punt de desaparèixer per sequera, provocada precisament pels pous il·legals protagonistes, afegit a una sequera històrica, afegit a l’any més calorós i poc plujós des que hi ha registres… I encara tenen barra de donar la culpa als altres per un “quitameallàestaspenas”. Seria còmic, si no fos que el planeta se’n va en orris.
Això és, diuen, el PP més moderat, què pot passar amb la pallassa Ayuso? Ens ho contaran al telenotícies. Què passa a Castilla-León? També ens ho contaran al telenotícies, però a l’apartat de notícies grotesques i patètiques. Recordem que fa dos anys no arribava quasi cap notícia d’aquell redol, ara cada setmana ens conten les barrabassades d’un vicepresident que tenen per a experimentar el que segons tots els sondejos és el futur de la dreta espanyolista: el matrimoni de conveniència PP-VOX.
Idò és clar que tot i sempre pot empitjorar: ho tenim ben a la vista, i si no vendrà el president andalús i ens explicarà a Campos com millorar la salinització, que es Trenc podria ser Marbella, si no fos pels banastres del GOB, i que a Sevilla passen del 40º i encara canten: “Aiiiiiii... calorsita de mi arma...”.
Idò… si no t’agrada el que hi ha, tria un poc més bé, que l’oferta així mateix és ampla. També pots contribuir fent-te soci d’alguna associació altruïsta i acudint a alguna manifestació física (no de internet) on pots treure els colors als polítics que te fallen.
Ja m’ho deia l’oncle capellà: “Déu és de dretes… i el bestiar també”.
