Molts d’anys i bons! El pròxim 31 farà seixanta anys que va néixer l’Obra, un número rodó que inicia una nova dècada, esperem que sigui molt prodigiosa, molt enriquidora i sobretot molt profitosa per a la nostra cultura, la nostra llengua i el nostre país.

Dissabte proppassat vaig assistir a la Nit de Cultura, amb l’entrega dels Premis 31 de desembre d’enguany. Enhorabona a totes les premiades i els premiats. Un acte cultural emocionant, amb el record de tots els Presidents que han dirigit l’Obra des del seu naixement i amb un tast de què serà l’audiovisual de commemoració de l’aniversari, aquest sí que el veurem!

Na Margalida Solivelles quan rebé el seu premi llançà un, quan veurem una Presidenta de l’Obra? Paraules que foren rebudes amb grans aplaudiments per part del públic. He de confessar que conec fins a quatre dones d’empenta a les quals els demanaren agafar la Presidència en distints canvis de Junta. Totes quatre rebutjaren l’oferta. Ho sé de bona tinta perquè vaig ser una de les quatre.

Supòs que les raons de totes elles són diverses, legítimes i sobretot foren ben respectades. Vaig rebutjar l’oferta per por. L’Obra per mi és una entitat de molt de pes, la conec des de ben jove, vaig viure l’efervescència de la seva activitat en els darrers anys del franquisme, quan la seva ubicació era a un carreró prop del carrer dels Bastaixos, i quasi tot d’una després al carrer Impremta. Fou la seu de la campanya Parc Sí Pàrquing NO! Campanya que evità un gran aparcament als peus de la Seu i guanyàrem el Parc de la Mar actual. També fou la seu de moltes campanyes cíviques, cedia el seu local a reunions molt diverses, des de l’Assemblea de Dones, al secretariat de l’Escola d’Estiu dels ensenyants, passant per múltiples entitats i associacions que no tenien lloc on trobar-se.

Com a sòcia record que venia a casa un senyor major a cobrar la quota, amb tota la disponibilitat, vull dir, si li demanaves que vingués a la feina a hores d’oficina sense problemes ell s’hi avenia. No record el seu nom, però fou una institució per als socis i sòcies durant molts anys. Un exemple de dedicació conscient en temps difícils.

Han passat molts anys i he conegut moltes dones a les Juntes de l’Obra. Jo mateixa hi he format part en el període 2014-2018 amb na Marisa Cerdó de Vicepresidenta i en Jaume Mateu de President. Va ser un honor per mi compartir aquells anys amb totes les persones de la Junta i un gran enriquiment personal.

L’Obra per mi, sempre ha estat l’entitat de Don Francesc de Borja Moll, d’en Climent Garau, d’en Josep Maria Llompart...per citar els Presidents més emblemàtics, sense oblidar tots els altres que hem conegut, tots ells compromesos en la defensa de la nostra llengua catalana a tots els àmbits de la vida, en el convenciment que la cultura ha d’arribar a tots els racons i que el país mereix tots els esforços per aconseguir fer-lo un lloc on viure les persones sense discriminacions, amb justícia, amb igualtat, amb llibertat.

Deia que vaig dir que no per por, perquè m’impressionava pensar en la responsabilitat que assumiria, en el vertigen que suposa acceptar un càrrec de representació de tantes persones, socis i sòcies, que dipositen en tu la confiança per dirigir una de les entitats cíviques més antigues de la nostra terra.

Pens que som d’una generació que hem superat moltes pors, molts reptes, i en canvi altres, fixeu-vos, no vaig ser capaç de fer la passa endavant. Ara estic convençuda que hi ha moltes dones que seran capaces de fer aquestes passes, i que ben prest, quan pertoqui el relleu, tindrem una Presidenta de l’Obra.

És el meu desig i el de moltes persones, s’haurà torbat més de seixanta anys de vida però arribarà i serà tan bona representant com tots els antecessors, podeu estar-ne segur!

Molts d’anys Obra Cultural Balear! Bona, prodigiosa i profitosa dècada que comencem, molts encerts i molts aprenentatges de les errades que puguem cometre!