Recentment l’Institut d’Estadística ha fet públic un estudi en que conclou que les Balears els propers 15 anys tendran més de 300.000 nous habitants. Els darrers 50 anys Balears ha doblat la població. Plou damunt banyat.
Alguns consideram insostenible aquest creixement poblacional. Insostenible ambientalment, territorialment, a nivell d’infraestructures, a efectes de cohesió social. Per tant, alguns consideram que la tendència s’ha de trencar que no podem cada 15 anys créixer 300.000 nous habitants.
No es tracta d’assenyalar persones que se n’han d’anar de Balears, evidentment que no estam xerrant d’això. Ni es tracta d’anar en contra de cap col·lectiu per cap raó. Es tracta que a Balears no hi cap tothom. Balears no pot créixer 300.000 nous habitants cada 15 anys i això és així provenguin aquests nous habitants d’on provenguin i arribin com arribin, xerrin la llengua que xerrin, tenguin la situació socioeconòmica que tenguin, siguin de la raça que siguin...
Alguns es posen esquena paret i veuen xenofòbia quan es diu que s’ha de controlar l’arribada d’immigrants il·legals. Altres es posen nirviosos i veuen desfeta econòmica quan es diu que no poden venir tots els centreeuropeus. Si al final, per un motiu o un altre, tothom pot venir o almanco pot venir un determinat col·lectiu segons les nostres preferències, aleshores, ens podem oblidar de fer front a la tendència a la sobrepoblació.
Aquest és un repte d’una gran complexitat. I per fixar una certa estratègia hauria d’haver un consens ample sobre el diagnòstic i sobre algunes línies d’acció. El primer és considerar insostenible aquesta tendència i assumir que s’ha d’actuar. Si ja t’està bé que d’aquí 30 anys siguem 2 milions d’habitants o si no tens com a prioritat baratar la tendència és evident que no compartim el punt primer. El segon és entendre que les mesures a prendre ens poden generar certa incomoditat, i la nostra ideologia es pot tensar. Entenc que per una persona liberal la idea d’establir límits de compra d’habitatges als estrangers no residents li pot encaixar malament. Com entenc que per una persona d’esquerres la idea de posar límits a l’acollida de refugiats li pot resultar inconcebible. Però clar, si volem anar més enllà de la retòrica la tensió és inevitable. Si ens volem instal·lar en les zones de confort serà difícil avançar en rompre la tendència. Els que governen ens poden dir que han fet coses, i segurament n’han fetes, tanmateix, el que marca l’estudi de l’Institut d’Estadística és que després de set anys i mig del seu govern la tendència és 300.000 més en 15 anys.
En tercer lloc, diria que s’han de definir les accions més enllà de les limitacions competencials i d’altres característiques que hi pugui haver. És cert que la normativa europea ens dona poc marge. És cert que no pintam una regadora en relació als aeroports. És cert que no depèn de Balears ni la política migratòria ni el control de fronteres. I encara que això sigui així hem de definir els objectius i políticament esser prou hàbils per assolir-los tot i les dificultats que existeixen.
Finalment, és cert que això s’ha de fer amb mà esquerra i cercant un suport social rellevant. Com també és cert que aquest en el fons no és debat nou. Fa molts d’anys que a Balears hi ha moltes veus que alerten dels excessos i les seves conseqüències. El que succeix és que la bolla es va fent gran i cada pic és més difícil d’aturar i és més urgent aturar-la.
Josep Melià Ques
Diputat del Pi-Proposta per les Illes Balears
