Totes les vegades que recordem que l'aleshores president del Govern espanyol i candidat pel PSOE a renovar el càrrec, Pedro Sánchez, durant la campanya electoral del 2019 va imposar la presència de la formació neofeixista (extraparlamentària en aquells moments) Vox als debats electorals, seran poques.

Ara, a més a més, és pertinent recordar-ho perquè s'acosten noves eleccions i, malauradament, un dels grans arguments per demanar el vot per al PSOE (i altres) serà el patètic «que ve el llop» o sia, «que ve Vox».

Els votants d'esquerres hauran de triar entre els que, una vegada més, els han traït o arriscar-se a que feixistes reconeguts i desemmascarats ocupin llocs de gestió política.

Però, a part de la tràgica dicotomia davant les urnes, els demòcrates tenim l'opció (i gairebé caldria dir que el deure) de combatre el feixisme i barrar-li el pas.

Com que el feixisme creix i es fa fort en la mesura que el convertim en protagonista, ja sigui quan en parlen a favor o quan en parlam en contra, la millor opció és parlar-ne poc i passar a l'acció.

Proposam, idò, que des d'ara, els demòcrates, tenguin la ideologia que tenguin, però que com a tals, siguin antifeixistes, constitueixin petites xarxes antifeixistes, a nivell local, laboral... per combatre des d'ara mateix el feixisme, amb l'objectiu de frenar el seu possible creixement, contrarestar l'expansió del seu discurs i, eventualment, impedir el desplegament de la seva macabra agenda en cas que arribin a alguns espais de Govern.

Aturem el feixisme ara: construïm xarxes antifeixistes discretes i eficients.