«La filosofia de Ramon Llull és una filosofia activa que correspon al seu temperament extravertit. No filosofa per filosofar, sinó en vista de l'acció»
Armand Llinarès

Ramon Llull serà declarat sant? Aquesta és la gran incògnita. Tal com molt bé explicava Pere Fullana en un article al diari Última Hora, en determinats cercles de la Diòcesi de Mallorca es comenta que el papa Francesc hauria aturat la canonització del beat mallorquí. Així, la Congregació per les Causes dels Sants hauria presentat l'informe favorable a declarar sant a Ramon Llull, però el papa hauria decidit ajornar la seva signatura.

Pel que sembla, tal com apuntava Fullana, el Vaticà voldria evitar l'obertura de determinats debats incòmodes amb altres tradicions religioses. Així, es donaria la paradoxa que un dels proto-promotors al segle XIII d'allò que podríem entendre com a 'diàleg interreligiós', es convertís en l'actualitat en un destorb per a l'entesa entre les diferents confessions religioses.

Cal ser clars i realistes. Ramon Llull mai no va dubtar de la «veritat de la fe cristiana» en un context marcat per les relacions (a vegades conflictives) entre el cristianisme, el judaisme i l'islam. Ara bé, tal com han deixat ben clar i han reiterat en nombroses ocasions els estudis lul·lístics, el gruix de l'aposta apologètica del beat passa pel diàleg o la confrontació argumental d'aquestes tres tradicions.

El Doctor Il·luminat va idear el seu sistema de pensament amb la vista posada a «combatre els errors dels infidels» a través de l'argumentació de «raons necessàries». I, en aquest debat, tant el judaisme com la religió musulmana també tenen dret a la paraula i a defensar els seus arguments. Així, una obra com 'El llibre del gentil i els tres savis' es pot considerar com una exposició doctrinal que dona veu a l'alteritat i dona cabuda a la consideració racional de les tres religions monoteistes. Una joia del patrimoni medieval que podria ser un bon punt de partida per una reconsideració 'contemporània' del llegat del beat.

Així, podem dir que la missió de Llull era defensar el cristianisme a través de la paraula i la predicació, intentant convertir els fidels d'altres tradicions a través dels arguments intel·lectuals. Una missió que va intentar dur a terme, sense gaire èxit, al nord d'Àfrica. Llull defensava la fe, però la volia estendre amb un sistema de pensament que servís als éssers humans per apropar-se a la realitat divina, moral i humana.

Evidentment, Llull va viure fa 700 anys i el món (també la visió sobre l'Església catòlica) han canviat exponencialment. Fins i tot, avui dia, la majoria de creients cristians no es preocupen gens ni mica per les canonitzacions. A més, jo tampoc som qui per dir si Llull ha de ser declarat sant o no. Però, al marge de la dimensió devocional que podria implicar la canonització del beat, la mesura podria suposar una major difusió de la seva obra i un nou impuls per a la recerca dels estudis al voltant de la seva ingent producció literària i intel·lectual.

Joan Mascaró, un altre mallorquí universal, assegurava que el món actual necessita la creació d'una nova fe. Una fe tolerant i oberta que inclogui el millor de totes les tradicions d'arreu del món i que serveixi per lluitar contra l'anihilació, l'obscurantisme i la maquinació del planeta. Salvant totes les distàncies que ens separen del segle XIII, a Llull hi podem trobar la llavor d'aquesta fe. Una llavor d'amor envers l'absolut i envers els altres. Com digué el Doctor Il·luminat, «si no ens entenem per llenguatge, entenguem-nos per amor...».