M'és arribat per un grup de whatsapp el testimoni d'una mallorquina que dissabte passat va anar al Bricodepot de Palma i s'hi va trobar que, a més de no veure-hi cap cartell ni un en català, quan va demanar on eren les cadires, una al·lota li va dir per resposta si li podia parlar castellà. La clienta se va estimar més tornar provar de demanar-ho en català a un intern que feia feina al taulell, amb posat de fer-hi d'encarregat. Ell, que havia sentit l'intent de la clienta de comprar en mallorquí a Mallorca, la mirava amb mala cara. Així i tot, la clienta mallorquina va gosar demanar on eren les cadires a l'encarregat, que va resultar esser mallorquí. I aquest li va contestar "a defora". Com que dir, -parteix!
Jo deman al Bricodepot de Palma si pot confirmar o desmentir que s'hi produesquin situacions com aquesta. Si ho nega, d'ara endavant no dic res. Aquí don per acabat l’article. Se tractaria en aquest cas de la paraula d'una clienta contra la paraula de l'empresa. Però si Bricodepot calla o diu que sí, que això hi passa, jo li deman si és que no li interessen com a possibles clients (per posar uns exemples) els més de 2.000 seguidors del compte de Tweeter de la Plataforma per la Llengua a les Baleaars, ni els familiars, amics i coneguts d'aquests seguidors; o, per posar un altre exemple, els prop de 12.000 seguidors del compte de Tweeter de l'Obra Cultural Balear més l'entorn familiar i social d'aquests. Sap el Bricodepot la força que pot tenir aquest públic si se comença a comunicar on és que rep bon tracte lingüístic i on és que el tracten a coces?
En aquest cas, que a Bricodepot no li interessi tenir de client ningú de tot aquest públic, l'empresa va bé. Call i no dic res pus. Però si li interessa tenir-los-hi, de clients, als milers i milers de consumidors del creixent mercat catalanoparlant conscient, no empegueït d'anar per Mallorca en mallorquí, en aquest cas és ben hora que incorpori el català en la seva retolació, en la seva megafonia i que triï personal per a fer feina de cara al públic que entengui els clients que s'expressin en mallorquí i els hi atengui.
Ja n'hi ha prou d'esser l'única llengua oficial del món que no l'exigeixen en qualsevol comerç al personal que fa feina de cara al públic! Partits mallorquins, és ben hora que pegueu coça al vostre acomplexament! Passa d'hora que promogueu ben decidits una Llei de Comerç que equipari la llengua oficial i pròpia de les Balears a la resta de llengües oficials del món! Un coneixement d'un vocabulari bàsic de les cent paraules que més fan servir a cada comerç, indústria o empresa de serveis, no suposa tant de sacrifici, al qui fa feina de cara al públic! Si aquest coneixement bàsic el tenen a ben molts de llocs en anglès i en alemany, per si hi van a comprar consumidors d'aquestes llengües. I no n'hi ha cap de les dues que sigui oficial a Mallorca! Si un anglès o un alemany se mereixen respecte a qualsevol comerç de Mallorca, no n'hi ha de merèixer també un mallorquí?
No agafeu aquesta qüestió, partits mallorquins, com un tema lingüístic i res pus. No. La cosa arriba molt allà deçà la lingüística: No me cans de repetir que és una qüestió de Drets Civils dels mallorquins que romanem fidels a la llengua dels nostres pares padrins repadrins. I que és una qüestió de Drets Civils, també, dels mallorquins d'arrels immigrants que la respecten. Pensau, partits mallorquins, que, els qui ens expressam en la llengua oficial a Mallorca de fa quatre dècades i pròpia de fa vuit segles, aquests ciutadans, com a mínim tenim els mateixos Drets Civils, com a mínim ens mereixem el mateix respecte que reben els qui en reneguen i n'estan estugosos, de la llengua de Mallorca. No és que en vulguem més, de Drets que els altres, nosaltres. No. Però tampoc en volem tenir manco.
És ben hora de desnormalitzar el menyspreu als mallorquins que no estan empegueits d'anar de compres en mallorquí dins Mallorca. És ben hora que les institucions els protegesquin com a gent normal que té els mateixos drets que té tothom. És ben hora de desnormalitzar la consigna no escrita de la “democracia plena” borbònica que pinta com uns caparruts els ciutadans normals que volem viure amb normalitat en la nostra llengua a la nostra terra. No: el caparrut és el qui menysprea a Mallorca la llengua dels mallorquins. I tant les institucions, com els partits mallorquins, com els qui s'autoanomenen “constitucionalistas” tenen l'obligació d'arreglar tanta d'anomalia amb una bona Llei de Comerç, que faci els consumidors d'expressió mallorquina persones amb igualtat de Drets Civils que la gent d'expressió castellana. És possible demanar més poc? Veiam si els qui cobren per això fan via a posar fil a l'agulla!