algo de nubes
  • Màx: 31°
  • Mín: 24°
26°

La síndrome de Madrid

L'any 1973 el criminòleg i psicòleg suec Nils Bejerot va descriure la síndrome d'Estocolm com un estat psicològic en què la víctima d'un segrest o la persona retinguda contra la seva pròpia voluntat, desenvolupa una relació de complicitat amb el seu segrestador. A vegades, els ostatges poden acabar ajudant els captors a aconseguir els seus fins.

La síndrome d'Estocolm pot arribar al punt en que l'agressor exerceix un domini absolut sobre la víctima, qui acaba presentant una marcada submissió, dependència i aparent lleialtat cap a l'agressor.

Una bona part (no tots) dels polítics que van a Madrid en representació dels Països Catalans, acaben desenvolupant una síndrome que presenta, en termes polítics, símptomes similars als de l'estat descrit per Bejerot. És la síndrome de Madrid.

La síndrome de Madrid té uns efectes transformadors que provoquen un fort impacte en qui els contempla.

La síndrome de Madrid és denigrant per qui la pateix, encara que la persona afectada no en sigui conscient, i pot resultar, fins i tot, ofensiva...

Cal no oblidar, però, que, en el fons, qui la pateix és, sobretot, víctima.

Comenta

* Camps obligatoris

COMENTARIS

Anterior
Pàgina 1 de 1
Siguiente
Per tropa viajada, fa devers d'un mes
Los hay, tan gilipollas, que reniegan de ir a Madrid, por el mero hecho de que hablen castellano.
Mejor que se queden en la roca. Así les va.
Provincianismo de campanario. Para esa tropa el mundo empieza y termina en 'short des ca. Más o menos.
Valoració:0menosmas
Per F.S.B., fa devers d'un mes
Soc Mallorquina i amb pedigrí, (ho dic per lo del vuit llinatges mallorquins).
Només una cosa vos vull dir: "M'encanta Madrid".
I si hem d'aceptar lo dels "PaÏssos Catalans", culturament parlant, perqué d'altra banda no els a veig a cap mapa, geograficament haureu d'aceptar que que València i Barcelona (Tià) són i están a Espanya.
Que cada un es consol-hi com pugui.
Valoració:3menosmas
Per Lluís Felipe Lorenzo García, fa devers d'un mes
Diuen que els fundadors de l'Imperi Romà eren blancs i rossos. El curiós és que els nous ciutadans de Roma perdien la identitat de la tribu original i s'identificaven com a romans. Varen ser els primers segrestats. Madrid aplica les tècniques romanes, com a moltes capitals llatines.
Valoració:-2menosmas
Per Un convenciment que ve de lluny, fa devers d'un mes
No és per por a convertir-me en espanol, que no passaria mai tal cosa, si no per que no anat-hi mai (que tampoc hi he anat, ni vull), tampoc els deixaré els meus doblers per que els puga beneficiar. Ja prou i massa que en surten de beneficiats amb els pressupostos del gobierno de la central fascista. Jo ni els meus no hi col-laborarem en tal empresa. Ja hi ha altres llocs millors de vistes i en economia que ens respecten molt millors que no pas ells.
Ni ara ni mai. Good bye.
Valoració:-2menosmas
Per Tià, fa devers d'un mes

Bon dia,

Jo, que he viatjat molt, vos he de dir que no solament o he anat mai a Madrid, ni tan sols a Espanya (llevat de tres dies a Almeria). Per contra, sí que vaig sovint a València i, sobretot, a Barceona.

La raó principal per què no he tengut mai ganes d'anar a Madrid ha estat la coneixença que, a Barcelona i a Mallorca, he fet amb qualque madrileny. El tracte que, quasi sempre, aqueixes persones m'han acordat ha estat d'una gran prepotència i, sobretot, un afany de roselitisme pel que fa a la llengua nostra: "El catalán no sirve para nada". "Tendrías mucha más audiencia si escribieras en español.". "Sois unos maleducados quando, en público, habláis vuestro dialecto sin saber si hay alguien que no os entienda". O sia, que el simple fet de sentir la nostra llengua ja els és desagradable. Fins i tot, dins una reunió de professionals, quan vaig haver de fer una telefonada privada pel mòbil, naturalment en català, em varen retreure, com a fet de mala educació, que no hagués parlat "la lengua del Imperio": o sia, que volien sentir jo què deia.

Quan els he dit que no tenien dret a pretendre imposar la llengua espayola, o sia el foraster, uns quants m'han respost "Alguien tiene que joderse".

Només un pic m''he trobat un cas positiu (i molt agradable": una recepcionista de la clínica Planas (ara Quirón) em va respondre en català a la llengua que sempre empr. Com que vaig trobar que, a part parlar molt correctament, tenia un accent molt curiós. li vaig demanar d'on era, em va respondre "De Madrid". Em va explicar que feia tres anys que estava a Mallorca i que havia trobat que era un deure moral que les persones que s'instal·laven a casa nostra aprenguessin la nostra llengua. Me'n vaig meravellar. Dissortadament, una flor no fa estiu.
Valoració:1menosmas
Per I tant, fa devers d'un mes
Et recomanaria que no vagis a Madrid mai, ja que de fer-ho podries tornar sent espanyol i cantant el "Cara al Sol", les "Montañas Nevadas" o el "España, Una, Grande y Libre". No vagis de cap manera.
Seria de conya continuada.
Valoració:0menosmas
Anterior
Pàgina 1 de 1
Siguiente