Després d’uns quants dies estiuencs assolellats, avui ha nascut un dia ennigulat, així com cal per al temps que som. Ahir, a alguns informatius de cadenes estatals deien que avui plouria a les Illes Balears, illes que ocupen una gran extensió si les volem tancar dins una figura geomètrica i per això, la majoria no veurem ploure, ja que sembla que aquest temps no sap ploure i aviat desitjarem que ho faci per regar els camps i per omplir els depòsits d’aigua… aquesta que és indispensale per poder viure. A la capital del regne la gent està avalotada, des dels que han aconseguit aprovar la seva reforma laboral, reforma que no acaba d’agradar a quasi ningú, reforma que s’ha aprovat per una equivocació d’algun congressista i d’altres que es diu que hauran estat subornats. A Espanya tot és possible. Uns es diuen als altres que no tenen vergonya. Sembla que Espanya n’està molt mancada de vergonya i tampoc ningú no en ven, així que la cosa no té remei, si no n’hi posen les generacions futures, que sembla que tampoc no ho faran. Així que no ens queda més remei que pensar com un amic que sempre diu: I què hi farem? Per set-cents mil anys que hem de viure…

I ara parlem d’aquest diari, el dBalears online, diari que ha prosseguit la tasca que feia el Diari Balears en paper, diari en català que va sobreviure uns quants anys, després de substituir el Baleares en castellà. El Balears en paper va ser d’una importància cabdal, en un temps que havien sorgit diaris com l’Avui al Principat i la revista El Temps a València. Vaig tenir la sort de poder-hi publicar un o dos articles setmanals sobre la llengua catalana i sobre educació o escola, els dos temes principals de la meva vida. Va tenir una importància cabdal per a la normalització de la llengua catalana a l’escola. Gràcies al diari es podia confeccionar material per usar a les classes que teòricament es feien en català. I he dit teòricament perquè en realitat la majoria es feien en castellà. Només els contraris feien propaganda que no es treballava el castellà a l’escola, perquè volien condemnar el poc… o molt català a l’escola. Vaig treballar a escoles i a instituts i vaig haver d’escoltar crítiques al diari en català, el trobaven poca cosa, preferien els diaris en castellà. Sempre he pensat que si haguéssim tengut un professorat entregat a la normalització lingüística de la llengua catalana haurien pensat que aquell diari proporcionava or i plata per a l’ensenyament, haurien tengut uns quants diaris a cada escola i un a casa seva, i només i gràcies als ensenyants s’hagués pogut salvar aquell diari, que, quan va arribar el president més horrorós de la història d’aquestes illes, un tal José Ramón Bauzá va acabar amb les ajudes al català, perquè pretenia fer-lo desaparèixer… i ho va aconseguir. El diari de Balears va deixar de publicar-se. Els atacs del nefast president varen ser tan greus i la gent es va sentir tan perseguida i assetjada que es va aconseguir la manifestació més nombrosa i important de la història a Mallorca, contra la podrida política d’aquell president que havia cavat la seva pròpia tomba.

Després, un grup de persones i alguna institució com l’Obra Cultural Balear varen posar en marxa el dBalears online, que havia d’intentar substituir la tasca del seu antecessor en paper… i prou que ho ha aconseguit. Ara és el nostre referent de diari en català… i les notícies que publica corren per les xarxes socials publicades pels lectors del diari, que el 2021 han arribat a 240.000. La vida quotidiana de les Illes, els fets històrics que s’hi produeixen i la cultura que es desenvolupa apareixen al diari i ens informen i ens entretenen. Jo mateix he pogut reemprende la publicació d’un article setmanal i fruit d’aquest treball ha sorgit un llibre. Sé que tenc lectors, a uns els agraden els meus escrits i a altres no, i ho manifesten. Alguns ho manifesten de mala manera, intentant desmotivar-me però no ho aconseguiran. Si no els agraden que no els llegeixin. Però el diari en general fa una tasca molt profitosa i requereix que tots els habitants d’aquestes illes li donem el nostre suport.

Enguany el diari ha estat presentat als premis Martí Gasull i mereix guanyar-lo per la seva tasca a favor de la informació i de la normalització lingüística de la llengua catalana. Martí Gasull i Roig va néixer el 1969 i va morir el 2012. Durant la seva vida va ser un activista per la llengua catalana, i un dels principals impulsors i fundadors de la Plataforma per la Llengua. Els premis Martí Gasull i Roig varen néixer el gener de 2013 per tal de recordar els valors que varen guiar Martí Gasull i al mateix temps reconèixer aquelles persones i entitats que treballen en favor de la llengua catalana, podem dir que és un premi a l’exemplaritat en defensa de la llengua, exemplaritat i defensa que ha demostrat que té el dBalears i per això es mereix el premi. Per tant, si voleu perdre dos minuts i fer una bona acció anau a google i posau premis Martí Gasull i vos sortirà com heu de votar, ja que els premis es guanyen per votació popular. Idò… a votar!