En temps de globalització i precarietat laboral, el canvi d’habitatge de forma gairebé constant s'ha convertit en un tret distintiu dels nostres dies. Anar amunt i avall sigui de ciutat en ciutat o dins un mateix municipi, és la realitat de moltes persones. Així, la mudança s'ha convertit en una tasca imposada per les circumstàncies en la que molts han hagut de convertir-se en experts. Parlem doncs, de vides en trànsit. Construïdes a partir de fer capses per després buidar-les i seguir endavant o potser, reiniciar tot partint de bell nou. Un altre cop, des de zero.
La dificultat de poder viure un grapat d'anys seguits a una mateixa casa, implica fàcilment, renunciar a guardar determinats objectes que poden tenir un valor important en la vida d'algú. Llibres, discs, un objecte decoratiu o el que sigui, expliquen sovint una etapa, moment o persona que, per les raons que sigui, ens ha marcat de forma especial.
Un altre inconvenient d'estar en mudança permanent és que els records, es distribueixen sovint per bolics i capses. Cada una pot guardar històries tant enriquidores com interrompudes. També, clar, angoixes, secrets i frustracions. Gent que va formar part de la teva vida, altra que vares conèixer, però no va haver-hi temps per aprofundir-hi més. Trossos de vida desordenats, sense una continuïtat lògica ni un control en el temps.
Així transcorren moltes vides. Com a parèntesis que s'obrin i es tanquen. Quan es tanquen de forma abrupta, provoquen el temor lògic sobre quan s'obrirà el següent parèntesi d'oportunitat que permetrà seguir sumant trossos de vida entre capses i mudances. Com un puzle al qual, a contracorrent, s'intenta ordenar i omplir de significat.
