La concentració esdevinguda manifestació que es va fer dimarts passat a Palma en contra de les mesures del Govern per intentar aturar la propagació de la Covid-19 i que afecten greument milers de comerços, mereix algunes reflexions que intentarem ordenar i expressar telegràficament.

1 - El dret a manifestació ha de ser respectat per tothom, també per les institucions. Va ser una equivocació que la Delegació del Govern espanyol a les Balears la prohibís. S'hauria d'haver acceptat la convocatòria i exigir que es complissin les mesures sanitàries pertinents.

2 – Quan algú convoca una manifestació, n'assumeix la responsabilitat. Els incidents provocats pels manifestants han de ser investigats i els delictes comesos, perseguits.

3 – La irresponsabilitat demostrada pels convocants és de dimensions majúscules. És incomprensible que, en els temps que corren, els organitzadors no preveiessin mesures per evitar les moltíssimes situacions de risc que es varen produir.

4 – Respecte les institucions davant les quals es manifestaren, és cert que les institucions pròpies no tenen prou sobirania, ni prou capacitat pressupostària, per fer front a l'actual situació, però manifestar-s'hi davant també és un reconeixement implícit de la seva importància.

5 – És evident que entre els organitzadors i entre els participants, s'hi varen infiltrar elements d'extrema dreta i parafeixistes. Les persones demòcrates, siguin de dretes o d'esquerres, mai no ens podem deixar manipular pels feixistes.

6 - Totes les persones que varen participar a la manifestació, i la majoria d'afectats per la greu situació, que no hi acudiren, han de saber que el gran problema econòmic que tenim, tots plegats, a les Balears, és l'espoliació fiscal que patim per part de l'Estat espanyol. Dit més planerament: el robatori anual de més de 4.000 milions d'euros que se'n van a Madrid en forma d'imposts i no tornen. És a dir, el que roba l'Estat espanyol als ciutadans de les Balears en dos anys (i en duu molts més) és l'equivalent al volum de negoci que s'ha perdut en 12 mesos de pandèmia. Això vol dir que si no patíssim aquesta situació colonial, tots els empresaris i treballadors afectats per la crisi econòmica derivada de la crisi sanitària, podrien rebre una indemnització pel total del que han deixat de guanyar.

7 – Fa anys que algunes entitats i persones denunciam la manca de sobirania i de finançament de les nostres institucions. Ho hem fet amb manifestacions cíviques i ben organitzades. Ho hem fet mentre altres se'n fotien i pensaven que érem uns 'friquis' que, en lloc de dedicar-nos a guanyar doblers, ens dedicàvem a perdre el temps amb manifestacions.

Manifestacions que eren en favor dels interessos de tots nosaltres, de tota la ciutadania de Mallorca i de les Balears.

Estic segur que, a partir d'ara, quan les condicions sanitàries ho permetin, ens trobarem als carrers amb la bona gent, per defensar junts els interessos col·lectius.

I els feixistes poden estar segurs que també ens trobarem... però en front. Plantant-los cara.