Quan un familiar no pot acompanyar la persona que estima en el procés d’una malaltia, el cap no s’atura de pensar: què estarà passant? Resistirà? Hi haurà complicacions?
Intentes fer vida normal però si a damunt estàs confinat, no pots distreure’t fàcilment i entres dins una espiral de pensaments tòxics. El punt àlgid del nostre patiment va ser la pèrdua d’en Tolo, el germà de la nostra mare, ingressat en la mateixa unitat de l’UCI de Son Espases dos llits més enllà. Aquell dia vàrem sentir ben a prop l’alenada de la mort.
Però si alguna cosa ens ha ajudat a dur millor aquesta situació ha estat una veu. Des del dia del fatídic ingrès, la nostra vida diària s’ha xapat en dues parts: Abans de la telefonada del metge i després.
-Bon dia som l’Albert, el cap de l’UCI de Son Espases. Buenos dias, soy el doctor Rodríguez desde la UCI .. .Buenos dias soy el doctor Belmonte. Hola soc la Mireia... Bon dia, som n’Asun Colomar. Buenos dias, soy el doctor Colominas, le llamo desde Son Espases. Soy Noelia le llamo desde la UCI. Hola soy Maria. Bon dia som la doctora Teresa Janer......
Les vostres paraules han estat sempre un bàlsam, simplement perquè resolien els nostres interrogants. Sempre professionals, intentant cercar les paraules més prudents: evitant crear alarma ni tampoc falses esperances.
Si una cosa haurem après d’aquesta crisi sanitària, és la presa de consciència de la nostra vulnerabilitat. I en aquestes circumstàncies les expressions d’humanitat són essencials perquè fan sentir menys amargs els moments difícils.
Diuen erròniament Tot anirà bé. Més aviat som del parer que Tot serà un desastre però amb gestos humanitaris com aquests (telefonades diàries, paraules amables, possibilitat de visites), de ben segur que podrem viure confiats en la idea que un món millor és possible.
Volem expressar el nostre més sincer agraïment a tots els que dia a dia heu estat i estau a càrrec de la nostra mare molt especialment ara, en què la vostra vida professional i personal s’ha complicat. Mai no podrem agrair-vos a bastament tot el que heu fet per na Isabel Capellà i també en Tolo, el seu germà en pau descansi.
Maria Cristina Cerdó Capellà i Maria Isabel Cerdó Capellà
