Per començar preguntaré si algú pot creure que quan els meus fills senten aprop la pressió, que fan els propietaris sobre els llogaters de la barriada de Gràcia, estan fent el joc als xitxarel·los de BCN?. Doncs, NO!, però en canvi, sí que veuen bé la gent que es comença a moure per la creació d'un sindicat de llogaters. Penseu que la meva jove, llicenciada en Belles Arts, no sap de què va la pressió turística sobre el lloguer i la gentrificació, amb el que li va passar a Eivissa, quan ja tothom sap el que allà passa amb els preus del lloguer?. Tot això que no solament li passa a la nostra gent més propera, ho hem de deixar de banda perquè uns “xitxarel·los” rebels fan protestes?.
Vol dir que nosaltres no hem de cercar sobiranistes i eixamplar transversalitat amb gent que simpatitza o treballa amb el GOB, amb Terraferida, Ciutat per a qui l'habita, Jubilats
per Mallorca...?

El problema amb la bombolla turística és molt real.

Ningú no ha d’ignorar que el creixement exponencial de l'independentisme al Principat s'ha produït no solament per la consciència de país dels catalans principatins, i davant el que ens fa Madrid, també per mor de la crisi de 2008. Tot i esser evident que allà hi ha una consciència històrica de poble que tenen més arrelada, i que a nosaltres ens manca pels condicionaments històrics illencs.

Algú pot creure que el botiguer mallorquí, que precisament ja està patint les conseqüències de la gentrificació, s'apuntarà al sobiranisme sense que analitzem a fons les causes de la pressió global que exerceix sobre comerç el turisme? O que per por, no hem d'entrar a parlar del que no únicament depèn de Madrid, quan és precisament el govern de Madrid que ens escanya, el qui utilitza la llufa de penjar a l'esquena del sobiranisme la insignificant conseqüència que pot tenir sobre l'arribada de més turistes, del moviment programat de rutes, vols i creuers, o sobre els turistes que tanmateix no s'aturaran de venir per mor de les quatre bengales de fum enceses per mitja dotzena de joves? Pensau que d’aquesta manera llevarem la sensació de pànic als botiguers?

Allò que va dir fa dos dies el ministre de turisme espanyol és el que escolta la gent: «No vamos a tolerar ni un acto más contra el éxito del turismo de masas que nos hace cada día batir récords de turistas y que son los que nos traen riqueza». Ho rescabalarem fent el joc a l'unionisme escandalitza-nos i insistint a identificar “turismofòbia” amb quintes columnes? Ho arreglarem desitjant que s'apuntin al sobiranisme perquè som i serem els primers que en comptes de desfer l'engany i coincidint de criteri amb el mateix govern de Madrid, denunciem amb tanta vehemència la poca responsabilitat d'uns “xitxarel·los” que faran fracassar el sobiranisme a Mallorca?

Jo el que dic és que rebutjant de col·laborar i recolzar el GOB perquè fa campanyes com OVERBOOMking, tampoc no li solucionarem el problema al petit comerciant.

Un negoci que vaig tenir temps enrere, me’l van arruïnar Es Forn de Campos, El Forn de Son Ferriol, empreses que eixamplaven terreny, i un altre anomenat Can Damián de S'Arenal que em va voler fotre'm fora. El meu negoci era l'únic que hi havia al carrer Bartomeu Riutort, on m'hi vaig instal·lar perquè no n'hi havia cap; després es va convertir en el carrer de la ensaïmada per mitjà dels anomenats manters i tiqueteras: «No, no compren aquí, las ensaïmadas son muy malas; mire, tome este tíquet y compre allà, al lado, que le harán descuento». I si la dona cridava el municipal quan n'havia glapit una, el municipal girava la cara cap una altra banda. Poc després, no vàrem poder pagar la hipoteca i vam haver de plegar veles.

Ho torno a dir, voldria explicar-me bé. El que vull fer entendre és que el botiguer també veu com la pressió de les tendes de les marques que ja s'han establit aquí, i arreu de les ciutats del món, fan tancar la seva botiga de roba, i també quan el forn o el bar de la cantonada ja no hi és als baixos d'un bloc de pisos on s'estava, perquè una immobiliària l'ha de comprar. M'he passejat pels carrers de la barriada de Santa Catalina de la mà del meu amic d'infància, Juanito; ell que diu que ja fa goig de passar-hi, que està prenent un aspecte agradable. Però, que no ho veus que ho compren immobiliàries i suecs?. L'habitant autòcton desapareix.

El que vull dir és que defugint entrar a tractar directament la problemàtica real d’allò que ens passa, potser just li podríem dir a la gent que tot s'arreglarà en tenir la sobirania i la independència. Sí, però de part de nit molts s'escoltaran Tele 5 o Antena 3.

Clar que cal fer créixer el sobiranisme i lluitar per la independència que ens permetrà fer polítiques nostres i adequades, però no n'hi ha prou a dir i mostrar estadístiques, comparar xifres i escales, perquè s'ha d'escoltar i també saber estar entre la gent que pateix aquests problemes cada dia.

Catalonia és exemple internacional de sobiranisme pacífic; és apunt de fer un referèndum que pot conduir a proclamar la independència. Els independentistes d'aquí no hauríem de tenir tanta por per la repercussió d’una acció pròpia d'un parell de brètols a Barcelona. El resultat, al cap i a la fi l'han de decidir les urnes. Si triomfa el SÍ, potser que, de primer, vindran temps de repressió que patirem nosaltres. Ja veurem aleshores què en diran de nosaltres els botiguers.

Epíleg:
Certament el pi és un arbre de fulla perenne. Al jardí de davant la casa de la meva sogra, a Can Picafort, n'hi havia quinze. Un dia s’hi va produir una forta ventada i els va tomar tots. A ca seva dos esponerosos lledoners caducifolis van aguantar l'envestida.