Farà cosa de dues setmanes es va organitzar una reunió de dones a l’empresa on treball per discutir el paper de les dones i a la vegada la trobada havia de servir per motivar-nos entre nosaltres. En rebre la invitació al calendari del Gmail tot d'una vaig contestar que «sí» hi assistiria.
Algunes dones varen optar per no participar en la reunió i alguns homes varen fer cara llarga davant el fet que s'hagués organitzat tal reunió, cosa que em va estranyar bastant. Dies més tard, a les converses que es creen al voltant de la cuina de l'oficina a l’hora de dinar, vaig voler saber que n'opinaven de tot plegat alguns dels companys presents en aquell precís instant.
Em va sorprendre sentir dues companyes femenines dir que havien boicotejat l'encontre per considerar que era discriminatori. És a dir, que d’alguna forma la discriminació positiva afectava de forma negativa als homes i elles no n’estaven d’acord. Argumentaven que al seu parer, la solució o la cura per combatre la discriminació, entesa com a negativa, seria utilitzar-ne una de positiva però que aquesta, aplicada en excés es traduïa en un retorn a la discriminació tradicional (o negativa).
No era la primera vegada que sentia parlar de la discriminació positiva de forma crítica però sentia que no acabava d'entendre el concepte de la mateixa forma que ells l'entenien. Vaig veure necessari fent un poc de recerca...
El diccionari anglès de Cambridge defineix la discriminació positiva com «aquell acte de donar avantatge a grups de la societat que sovint són tractats de forma injusta per raó de raça, sexe, etc.» La RAE va més enllà i destaca que «la discriminació positiva és la protecció de caràcter extraordinari que es dona a un grup social i històricament discriminat.»
A Londres, a l'empresa on faig feina, semblaria que tant homes com dones estan valorats de la mateixa manera i que per tant reunions únicament de dones no integren sinó que segreguen. M'agradaria explicar als meus companys que en part tenen raó però que també són poquíssims els casos on la discriminació positiva cau dins la seva pròpia antítesi. Quan s'arriba a la igualtat en qualsevol aspecte s'ha de celebrar, reconèixer i mantenir però també s'ha d'anar alerta a no segregar a la dona per un excés de discriminació positiva.
Vull pensar que ara entenc una mica millor la importància i el perill de la discriminació positiva però em reafirm en pensar que en molts aspectes de la vida quotidiana d'aquest i milers de països del món és encara del tot necessària i que ben aplicada, és i serà l'eina per corregir una desigualtat, en aquest cas de gènere. A la vegada no vull ser hipòcrita i s'ha de tenir present que per molt positiva que sigui no deixa de ser discriminació. Algú sempre serà discriminat per intentar equilibrar una justícia històrica.
D'ara endavant si algú em pregunta que perquè estic d'acord amb la discriminació positiva diré que per la xacra de la violència de gènere, la discriminació salarial, la discriminació de les pensions de vídues, un major nombre de dones aturades, l'encara escassa presència de les dones a llocs de responsabilitat política, social, cultural i econòmica o els problemes per conciliar la vida personal, laboral i familiar.
Si es torna a organitzar una reunió de dones a la empresa on faig feina, faré tot el possible per comptar amb la presencia d’homes a la sala i fer la reunió una cosa de dones tant com d’homes. Un espai on la cooperació sigui la clau i la informació el motiu que ajudi als homes a entendre que s’ha aconseguit molt i a les dones que critiquen la discriminació positiva recordar-li que encara queda moltíssim camí per fer en l’objectiu d’aconseguir una igualtat normalitzada, acceptada i respectada per tots.
