És diumenge dematí i t'has aixecat d'hora perquè estàs de guàrdia i t'estimes més estar preparat amb la panxa plena. El telèfon reposa carregat al 100% de bateria al damunt la taula. Just estàs encenent el televisor mentre acabes de preparar el berenar i él mòbil comença a vibrar i fer renou. L'agafes amb un moviment ràpid que no dura ni dos segons i tel poses a l'orella. T'han activat, ets requerit. La informació que t’arriba de l’altre costat de la línia telefònica es breu, però conté l’essencial: motiu de l’activació i adreça.
Encara no ho saps però al final de la teva jornada recordaràs aquest dia com un dels més durs. Un d'aquells que se't queda gravat a l'hipocamp i necessites contar per acabar d’assimilar.
Avui, en el teu paper de psicòleg d'emergència t'ha tocat comunicar a una dona, mare de dos fills, que el seu marit és mort. L'home ha tingut un atac de cor mentre feia feina i no s'hi ha pogut fer res per salvar-li la vida.
Les següents hores són clau perquè una bona actuació psicològica sigui, encara i tot, més efectiva. Hauràs d'analitzar la situació i cada reacció i transmetre la força necessària a la dona perquè conti el que ha succeït als nins que, ara per ara, són a l'escola.
Quaranta-cinc són els psicòlegs i psicòlogues que formen part del conveni entre les Emergències de les Illes Balears (SEIB112) i el Col·legi Oficial de Psicologia de les Illes Balears. Una força invisible que, només armada amb la paraula, va obrint els ulls amb actuacions extremadament necessàries. Un servei de primers auxilis per a la salut mental dels seus usuaris. Persones a l'atzar tocades amb la mala sort que porta la desgràcia, la fatalitat, l'infortuni.
Durant l'any passat, en més de vuitanta ocasions un psicòleg va esser activat arribant amb el cotxe a qualsevol
indret de l'illa per fer front a situacions com casos de suïcidi consumat, intents de suïcidi, accidents de trànsit amb ferits, atropellaments, recerca de persones desaparegudes, ofegaments a piscines, violència de gènere i entre molts d'altres casos, el fet d'haver de comunicar que un familiar proper s'ha mort, com el cas del nostre protagonista fictici tres paràgrafs més amunt.
Segons sembla, el nin de quatre anys no acaba d'entendre molt bé que és el que esta passant, en canvi i de forma sorprenent la nina de nou anys abraça i reconforta la mare amb gran maduresa. Avui vespre els nins quedaran a dormir a casa d'una amiga de la mare i demà... Demà serà un altre dia.
La fase immediata d'atenció psicològica d'emergència ja ha passat. Et quedes una o dues hores més fins que veus la cosa més calmada i marxes cap a casa. 'Que dur!' penses, dur però positiu, dur però necessari i per damunt de tot professional. I així es com tornes a casa, abatut però content per la feina feta.
Tant o més que qualsevol altre servei d'emergència, el col·lectiu de psicòlegs i psicòlogues de les Illes Balears reivindiquen la importància del seus serveis. Des d’aquí, i amb aquestes paraules, aquest es es meu reconeixement.
Excelente, y real artículo.