En funcions!

Va ser durant la legislatura d’Aznar quan es limità la capacitat d’actuació d’un govern una vegada entrats en època preelectoral.  La finalitat tenia el seu sentit, d’aquesta forma s’evitava la presa de decisions purament electoralistes abans dels comicis, o  d’arbitràries una vegada celebrats.  Així i tot, aquesta nova normativa no va evitar que certs aspectes quedessin fora del camp de limitació d’acció governamental, com pot ser l’indult.  José Luis Zapatero en va fer ús quan acabava el seu darrer mandat sobre casos tan flagrants com el del conseller delegat del Banco de Santander Alfredo Sanz, el qual va ser indultat pel govern “en funcions” la setmana següent a les Eleccions Generals, guanyades per majoria absoluta del PP. Quina necessitat hi havia?

S’està demostrant que aquesta anòmala situació de la limitació d’acció del govern, a períodes prolongats com l’actual de quasi un any “en funcions”, actua la majoria de les vegades més a favor que en contra dels mandataris sortints.  La reprovació dels ministres queden en paper banyat. Les compareixences davant el legislatiu són voluntàries, perquè segons la vicepresidenta i portaveu del govern, ells estan “en funcions”.  Pot un govern en funcions no està sotmès al control parlamentari?, permetin-me que ho dubti,  pens que aquest fet hauria d’elevar-se al mateix Tribunal Constitucional.  No estem parlant d’un fet merament explicatiu d’un ministre sobre un assumpte polític, parlam de la separació de poders de l’Estat, que el PP interpreta de forma lliure i parcial.

Fins ara la situació trobar-se “en funcions”, no ha limitat gairebé la capacitat del Govern de dirigir l’Estat. Bé sí, hi han sortit un parell de ministres i les seves atribucions “en funcions” les han assumides altres companys de l’equip de Govern, segurament es limitaran a signar les vacances dels seus nous col·laboradors i poca cosa més. Recordem que el fet que es fusionin dos ministeris no significa que desapareguin tots els secretaris d’Estat o directors generals, tots ells hi continuen amb els seus nomenaments i treballant “en funcions”.

I què hem de dir de la representació internacional de l’Estat i de l’assumpció de decisions dins aquest àmbit, hem pogut veure com en cap moment el president Rajoy s’ha privat o limitat als seus desplaçaments exteriors, arribant inclòs a assumir compromisos per a Espanya com si es trobés en ple ús de les seves facultats executives, i quan el Congrés li ha recordat que no és així, li ha entrat per una orella i sortit per l’altra, argumentant que es troba “en funcions”!