Eclipsat per tots els esdeveniments que estan succeint en l’àmbit estatal al si del PSOE, aquesta setmana ens hem trobat amb el cessament de dos càrrecs del nostre Govern que no deixen de ser cortines de fum per despistar l’opinió pública, cada un d’aquests cessaments té unes connotacions diferents.
El primer, Caterina Amengual, directora d’Espais Naturals, ja no va començar amb bon peu la seva singladura al davant de la Direcció General. Així i tot, aquest fet no seria suficient per al seu cessament per part del conseller, donat que l’experiència ens diu que el seu cas no és aïllat ni el pitjor de l’actual govern, per la qual cosa podria haver resistit perfectament tota l’actual legislatura.
El que realment passa és que amb aquest canvi Vicenç Vidal, pretén millorar la seva deteriorada imatge com a conseller. L’enfrontament amb el sector primari, la pèssima gestió de la sequera, la cacera de cabres a es Vedrà, el decret de Posidònia i sobretot l’anunci, sense cap tipus d’informació i suport dels afectats, del parc natural d’es Trenc, “obliguen” al conseller a introduir canvis, perquè tot continuï igual, és a dir ell al capdavant de la conselleria. L’errada és pensar que aquest canvi “impulsarà” la tasca de la conselleria de Media Ambient, Agricultura i Pesca és una gran equivocació. Quan els problemes i les polèmiques afecten la totalitat de la conselleria, no és problema dels qui hi fan feina, sinó del qui els dirigeix.
No obstant això, el cas més significatiu ha sigut el cessament del director de l’Advocacia, pel fet de no haver informat prèviament a la consellera sobre el desistiment de la seva direcció sobre dos assumptes de gran importància legal i mediàtica per a la nostra comunitat: els popularment coneguts casos palacete i l’òpera de Calatrava. Qualcú pensa realment que Lluïs Segura va prendre aquestes decisions de forma unilateral, sense haver informat prèviament a la consellera Pilar Costa?
La retirada del govern d’aquests dos assumptes ha portat com no podia ser d’altra manera a una situació que llinda la crisi amb els socis de govern i no-govern, MÉS i PODEMOS. Són molts d’anys de denúncia i reivindicació perquè sense més ni pus en cinc minuts en desapareguin de l’agenda de les tasques del nostre govern. En aquest cas, Pilar Costa novament “tira de manual”: negar tenir cap coneixement sobre què ha succeït sota les seves àrees de gestió i cessar el càrrec assenyalat, com a gest de sacrifici cap als detractors de tan polèmic fet.
Tal vegada en altres temps aquestes accions haurien estat suficient, avui no funcionen. I per això es demana la compareixença del funcionari cessat perquè doni les explicacions pertinents al Parlament. La reacció del portaveu socialista Alcover ha estat qualificar-la com un fet insòlit a títol d’advertència.
Però què té d’insòlit que un funcionari públic respongui les preguntes dels representants dels ciutadans sobre la seva actuació al capdavant d’una àrea pública? No és això transparència?
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.