La setmana passada el Govern de les Illes Balears va presentar les noves previsions de creixement econòmic illenc per 2016. La gran notícia es va prestar de la següent manera: "Atesa la situació conjuntural actual, de fort creixement, i les bones perspectives, el Govern ha revisat a l'alça les previsions per a 2016, situant la taxa de creixement en un 4,0%. Balears és la Comunitat que presenta el ritme de creixement més elevat en el conjunt de l'Estat". La notícia s'acompanyà amb l'anunci d'un seguit de subvencions i estímuls al creixement econòmic en el sector de la indústria tradicional (bijuteria, calçat, moble i tèxtil...), i en sectors emergents (nàutica, energies renovables i tractament de residus, Tecnologies de la Informació i la Comunicació, ...). A dir veritat, el paquet d'incentius es resumeix en un clàssic programa (amb una dotació d'1,1 milions d'euros) de subvencions a la contractació en els citats sectors econòmics.

Tot plegat em suggereix que el missatge econòmic del Govern dels #AcordsPelCanvi és massa semblant al de l'ortodòxia neoliberal dominant. És veritat que s'acompanya d'un cert vernís progressista (sol acompanyar-se de lletanies piadoses com, per exemple, que "el repte és transformar el creixement en benestar") per la qual cosa hom ho podria denominar "neoliberalisme progre". En la meva opinió, mentre no es posi en el centre d'atenció del discurs econòmic la reducció de les desigualtats -i en aquesta direcció es facin, si més no, algunes matisacions al model econòmic-, s'estarà sota el paraigua de la ideologia neoliberal. Únicament amb creixement econòmic no es creix en igualtat d'oportunitats. Per una banda, si aquest creixement es produeix en el marc d'un model econòmic excloent, el que s'aconsegueix és més desigualtat social, i, per una altra banda, està bastant demostrada la ineficàcia dels programes de bonificació a la contractació que, sigui dit sense embuts, tenen la lògica neoliberal d'abaratir els costos laborals.

Fa molt temps que el mantra neoliberal de "primer créixer i després repartir" no funciona. El que cal és planificar (Vade retro, Satanas!) unes polítiques econòmiques inclusives per créixer econòmicament, repartint i sense malbaratar els recursos naturals! Aquesta idea queda força reflectida en l'informe "Anàlisi i Perspectives 2016" que la Fundació Foessa elabora per encàrrec de Càritas i que s'ha publicat fa unes setmanes sota el títol "Expulsió Social i Recuperació Econòmica". Aquest informe incorpora un grapat d'indicadors de les diverses Comunitats Autònomes i, a l'hora d'analitzar-los, parteix d'una premissa bàsica i fonamental: "Quan es parla de procés de recuperació econòmica, millora en el creixement, reducció de la taxa d'atur, etc., es tendeix a ignorar que les conseqüències de la recessió no permeten pensar que la "casella de sortida" en el nou cicle econòmic sigui la mateixa per a tots. Les seqüeles han estat diferents, tant des de l'enfocament individual com de la llar, com dels diferents territoris...".

Seguint el discurs -i les dades- de l'estudi de Foessa, hom podria preguntar si Balears és la Comunitat que presenta el ritme de creixement més elevat en el conjunt de l'Estat perquè, alhora, segons Foessa, lidera el rànquing autonòmic de taxa d'atur de molt llarga durada amb mecanismes de rendes mínimes de baixa cobertura. O, repetint un antic interrogant, som líders en creixement econòmic perquè som la comunitat autònoma amb pitjors condicions laborals?

En qualsevol cas, bravejar de créixer per créixer no deixa de ser una rellevant concepció neoliberal extractivista: Aquella que nega els límits ecològics del planeta i, òbviament, de les Illes Balears. Potser a algú això de "neoliberalisme progre" li sembli una raresa però a mi, amb Santiago Alba Rico, em sembla que "lo raro -qué raro- es que a la fantasía destructiva del mercado la llamen realismo y a la preocupación por nuestros amigos y sus hijos la llamen utopía".