Inicialment pretenia posar que alguna cosa està canviant definitivament. Algunes coses canviaran, però ningú no en pot garantir la durada ni la profunditat. Per sort, i segurament per bé del país, el paisatge polític s’està transformant d’una manera atractiva i esperançadora. Els acords i les coalicions electorals d’aquest cap de semana renoven l’aire i aporten ingredients nous al paisatge polític nostrat. M’estranya que els lectors de Diari de Balears considerin majoritàriament que Més perd voladura quan s’enganxa a un projecte que electoralment li aporta unes oportunitats noves i l’obliga a afrontar reptes que la política obliga a córrer. D’aquesta manera perdria pistonada nacionalista segons els lectors d’aquest diari que han respost a l’enquesta. Potser és així, perquè molts votants i simpatitzants de Més opinen que el mapa electoral de les Illes Balears virarà més a l’esquerra i situarà, tanmateix, el nacionalisme en una posició incòmoda. Una posició que minimitzaria encara més l’actiu cultural i identitari que ha defensat Més. Allò més interessant pel votant sobiranista, i per extensió pels nacionalistes i regionalistes, és que aquestes eleccions tindran diverses opcions. Hi ha alternatives més radicals que Podem Més, hi haurà opcions sobiranistes que podran encabir tots aquells votants que opinen que només es pot avançar sense colaborar i que tanmateix aquest no és encara el moment de poder influir en les institucions de l’Estat. L’oportunitat d’anar amb Podem és una opció possibilista i madura, perquè tots els partits tenen com a principal objectiu obtenir una representació a les institucions i poder decidir la conformació del Govern futur. Al marge dels gustos i dels raonaments personals, en paral·lel als arguments que pugui mantenir cadescú i independentment de les empaties i antipaties allò que és obvi és que s’ha formalitzat una opció política nova, que comporta riscos, però que aporta un component de canvi que avança allò que podría ser l’escenari polític a partir del mes de juliol. De moment, servidor se situa entre els que estam insatisfets, buits i decebuts amb nosaltres mateixos i amb els representants institucionals de la nostra generació. En gran mesura el mal del nostre temps és conseqüència de molts factors, alguns dels quals crònics i en gran part una conseqüència de l’esperit cainita, individualista i insolidari que caracteritza la gent del nostre entorn. Aquí, i potser també en altres indrets, hi ha molta més gent pendent dels fracasos del veïnat que ocupat en l’èxit propi. Hi ha símptomes que alguna cosa estaría canviant, perquè hi ha entitats que amb les seves pràctiques estan capgirant inèrcies i genètiques de l’avior. Entre aquests col·lectius en voldria mencionar un que no és polític, però que s’hi assembla, em referesc a Trotadors d’Algaida. Allò que estan aconseguint no té preu. Felicitats perquè el Trail 5 Cims és com una metàfora d’una manera nova d’entendre la vida individual i col·lectiva.