De ben petit ja anava a l'enyorat Lluís Sitjar de la ma de mon pare. Des de la primera filera de tribuna de sol, arran de gespa, vaig admirar Gallardo, Orellana o el genial Paco Boned. De més grandet hi vaig anar amb els amics de l'escola. Rera la porteria, amb les penyes, va créixer el meu mallorquinisme alhora que em feia gran. Professionalment, seguir la informació del Reial Mallorca és tot un privilegi, que m'ha donat l'oportunitat de conèixer persones i personatges de ben aprop. Alegries i decepcions, la tristor d'un descens, l'alegria del retorn a Primera, victòries èpiques, derrotes històriques... N'he vist de tot color.

Avui, i abans de qualsvol altra consideració, voldria retre el meu particular homenatge a tots aquells que han fet possible que el Mallorca sigui avui Centenari. De fet, mesos enrera dubtava, fins i tot, que l'entitat aconseguís sobreviure al desastre dels seus dirigents.

El Centenari és un bon moment per girar la vista enrera i recordar el passat, però també és convenient pensar en el demà, en el futur. I arribats en aquest punt, i després d'agrair el suport econòmic del nord-americà Robert Sarver, que ha invertit quasi 21 milions d'euros en la Societat Anònima Esportiva, no puc deixar de dir que sempre he desitjat un Mallorca de mallorquins. I de quants més, millor.