Quan vaig començar a endinsar-me en la militància política tenia molt clar que l'aprenentatge que necessitava emanaria de les persones que em precedien, de les persones més grans i amb més experiència que jo i els meus 15 anys.
Al principi tot semblava complicat o, si més no, diferent. Havies d'aprendre a moure't en un context diferent i desconegut, però l'empenta i la il∙lusió de la joventut política eren capaces de fer-me creure que podria fer qualsevol cosa. I precisament en Llorenç també m'ho (i ens ho) va fer creure.
No érem amics, ni tan sols coneguts, però sempre el recordaré. Sempre recordaré quan, amb la meva inexperiència i amb les meves ganes de menjar-me el món, me'l mirava a les manifestacions, concentracions i xerrades que freqüentàvem. Sempre hi era i sempre tenia unes paraules per a tothom. Record un dia, a una de les tantes manifestacions a Palma (crec que va ser un 30D), que amb Maulets preparàvem totes les pancartes i consignes que utilitzaríem aquell dia. Se'ns va acostar molt tranquil, amb la mirada plena d'il∙lusió i aquells ulls que tantes coses havien vist, i ens va dir "Així m'agrada, joves, que lluiteu. No deixeu mai de lluitar. Mai!".
Ell era en Llorenç. Malgrat no haver tengut el plaer de compartir amb ell espais més enllà de manifestacions i trobades per la meva posterior marxa a la ciutat comtal, sempre se'm va quedar gravada a la memòria la seva persona, la seva vitalitat i l'estima que tenia a la gent jove combativa i lluitadora. També les seves columnes d'opinió, que van ser les primeres que llegia amb assiduïtat, ganes i tossudesa, perquè ens mostrava allò pel que vivia: l'empenta, la responsabilitat, la consciència política i les idees sinceres.
T'enyorarem, però seguirem. Seguirem cridant que no ens faran callar; seguirem defensant ca nostra de qui la vol malmesa; seguirem, en definitiva, el camí que sempre havies transitat i on ens vas convidar i acollir com a bon militant compromès. Farem d'aquest món un lloc millor i t'haurem de donar les gràcies, però sobretot, et demostrarem que les teves passes no han estat en va.
Guanyarem, Llorenç, i brindarem per tu i per totes les persones que us heu deixat la pell.
Ha mort l´amic i destacat lluitador antifeixista i independentista Llorenç Buades Castell, una de les persones que més ha fet en defensa de la Llibertat i dels nostres drets nacionals i socials.
Sempre a l´avantguarda de totes les lluites del poble treballador, el seu nom representa un dels exemples més cabdals que coneixem de lliurament total a la causa de l´alliberament de la Humanitat.
Munta CC.OO. a l’empresa on comença a treballar com a auxiliar administratiu.
S’integra en una cèl•lula del PCE a les Illes.
Defensa posicions contràries als Pactes de la Moncloa.
Ingressa a la Lliga Comunista Revolucionària (LCR) i, en temps de la transició, lluita activament en defensa de la República, la Independència i el Socialisme des de aquesta organització comunista de tendència trotsquista (LCR). No va acceptar mai els pactes amb el franquisme que feien PCE i PSOE per al repartiment de sous i cadiretes..
Milita al Comitè Anti-Otan de Mallorca; i l Grup d’Acció per la Pau i el Desarmament.
S’afilia a la Crida a la Solidaritat en Defensa de la Llengua, la Cultura i la Nació Catalanes.
Va ser un dels fundadors de la CGT, organització anarcosindicalista que agrupa l’esquerra alternativa i revolucionària a l’Estat espanyol.
Actualment era el coordinador del Web de l´Esquerra Anticapitalista i Independentista de les Illes, Ixent (on hi té publicats centenars d´articles en defensa de la nostra memòria històrica). En aquests moments militava i donava suport a la CUP.
Els teus amics mai no t´oblidaran!
Sempre en el record, Llorenç!