Música per Mallorca

Necessitam projectes musicals compromesos que puguin projectar idees en altres espais on la lluita social i política no pot arribar. Els necessitam perquè són una eina per a l’autogestió, la generació d’il·lusió, per a la identitat col·lectiva. Perquè  necessitam cançons que diguin coses. Necessitam altaveus a tots els fronts. I també els necessitam per fer existir Mallorca en el panorama musical català. Quants concerts i festivals reivindicatius hi ha sense cap grup illenc?

De fet, els tenim i tenen potencial. Però el potencial necessita benzina. Si no aconseguim dignificar i professionalitzar la tasca d’aquests, els condemnarem a ser de per vida un grup local (la vida dels quals no sol durar més de 5 anys). Se’ls ha d’oferir condicions i tracte digne quan toquin a qualsevol causa justa. I és que, en aquests casos, la seva militància s’estén més enllà de l’escenari: assajos, manteniment i transport d’equip de so, enregistrament de discs,...

Està clar que els moviments socials autogestionats no poden assumir el cost de tot això. I cap músic compromès els ho demanarà. Aquí és on entren en joc els ajuntaments. Cal que, des de les regidories de cultura i de festes dels ajuntaments es doni un cop de mà a la creació d’un moviment musical compromès amb Mallorca. Ja sigui habilitant locals d’assaig i sales de concerts o organitzant certàmens però especialment, contractant-los per tocar. A més de donar-los un impuls, tendrem revetlles menys estantisses.

Certament, aquest article és un exercici d’autobombo però crec que és innegable la importància que ha tengut la música en aquest país. Moltes victòries no s’entendrien sense Lluís Llach, Biel Majoral, At-versaris, Al-Mayurqa, Obrint Pas o Brams.