Cadàvers a es Trenc

TW
5

I si l’aigua cristal·lina des Trenc aparegués un dia plena de cossos sense vida? i si els para-sols fessin ombra a nins ofegats? i si l’arena blanca fos tacada per les restes d’una embarcació rudimentària? per què me costa imaginar-me que sols veuríem rodes de premsa a corre-cuita anunciant un fet aïllat, amb el discurs de la seguretat turística per bandera?

La resposta és senzilla: perquè són negres. Moren perquè són negres i la seva horrible mort no és res més que la mort d’un puta negre. Punyeters immigrants sense papers, pobretes persones de color que cerquen un futur millor, subsaharians que no tenen ni per menjar. Tant se val que siguis progre i sentis llàstima o que siguis un insensible neoliberal, el racisme fa estralls arreu. Ara, no oblidis que, com a mallorquí, tens les mateixes possibilitats de morir ofegat, insolat o deshidratat en les condicions d’una pastera a la deriva.

Perquè, encara que potser no se t’hagi passat pel cap, són persones. Com les víctimes del vol dels Alps, les del rodalies de Madrid, les de Columbine. Són persones, de carn i ossos, que pensen, senten, mengen i respiren. Que tenen preocupacions, familiars i amics. Com tu, com jo. Ara, quan et refereixes a ells com a immigrants, engreixes l’imperi. L’imperi europeu, blanc i racista, que es vol blindat pel sud. I aquest sud és el meu sud molt més que no el nord idíl·lic en què ens volen fer creure. Perquè la costa africana és tocar, i no Brussel·les o Berlín.

I si arriben a les nostres terres esdevenen desclassats que recolliran del fems, amb un carret de Mercadona, aquella tele de pantalla plana que has llençat perquè no té imatge 3D. O acabaran a es Trenc, aquesta vegada un poc més vius, venent ulleres de sol. Els condemnats de la terra, als quals negaràs la mallorquinitat totes les generacions que faci falta; els seus néts seguiran sent immigrants. Siguis de dretes o d’esquerres, nacionalista espanyol o patriota mallorquí, diràs que no s’integren. I l’Europa neoliberal tornarà a guanyar la partida dialèctica. Integració és un concepte perillós, allunyat del camí de la convivència i el respecte.