Aquest dijous, sense dubte, va ser un dia important. Mentre un activista ecologista de la Plataforma Salvem ses Fontanelles es plantava a la Junta d'Accionistes d'Unibail Rodamco a Paris, amb un cartell que deia STOP DESTROYING MAJORCA'S WETLAND #palmasprings, un empresari-treballador explotat pel Grupo Cap Vermell aturava durant 11 hores les obres d'un dels desastres territorials més bèsties dels darrers anys, el complexe de luxe de Canyamel, per denunciar la precarietat i l'explotació laboral de les persones immigrants que hi treballen.

La societat, indignada i oprimida reacciona davant un poder que ha tengut en la figura de Rodrigo Rato un (in)digne representant, la detenció del qual, precisament també ahir, molts, vèiem amb especial alegria, malgrat que no convenciment de que es tracti d'un signe suficient per albirar que les coses canvien (no hem de ser tan innocents).

Ahir, tres monstres estaven en el punt de mira: Unibail Rodamco, empresa inversora a ses Fontanelles del monstruós centre comercial sobre la darrera zona humida de Palma, és un monstre; el Park Hyatt International i el seu monstruós projecte de megacomplexe turístic de luxe, és un monstre; i Rodrigo Rato, 1er president de Bankia, 9è president del Fons Monetari Internacional, ex-vicepresident del Govern espanyol i abans, ministre d'economia, és un altre monstre, i dels grossos, a qui David Fernández de la CUP va dir a la cara «el seu infern és la nostra esperança».

I efectivament, l'infern d'aquest sistema capitalista que arrasa el territori i la dignitat de les persones, que ens arrabassa els drets fonamentals a una vida, un treball i un entorn dignes, ha de ser l'element motivador de la nostra lluita i per tant, la nostra esperança.