Quan em vaig fer independentista, ara fa uns trenta anys, molta gent em deia que la tendència mundial era a unificar, no a “dividir”. Des d'aleshores ençà, s'han produït una trentena de processos d'independència, que han culminat amb l'aparició d'una trentena de nous estats.
He seguit amb passió, interès i deteniment cada un d'aquests processos i puc dir que no n'hi ha hagut cap que s'hagi dilatat tant entre la consolidació d'una majoria social favorable a la independència i el naixement del nou estat, com ho fa el procés català.
Hi podem cercar explicacions i excuses, podem entretenir-nos en fulls de ruta i en el disseny i creació d'estructures d'Estat... Però reconeguem que, com a mínim en part, allò que alenteix el procés és la por. Sincerament pens que hi ha por entre les persones que són al capdavant del procés. Una por ben justificada, d'altra banda. No de bades ens enfrontam a un dels tres o quatre estats -l'espanyol- més criminals de la Història de la Humanitat.
Al final, la independència l'haurà de fer la gent. El Poble. La ciutadania.
Catalunya serà independent.
Veig que la desinformació i les ganes de creure el que no és, són molt fortes.
Sí Espanya dona doblers a catalunya, sí, una petita part del que el principat abans ha hagut de cedir a l'estat. D'això se'n diu expoli fiscal.
Si Catalunya fos deficitària, espanya no estaria contra la secessió, l'afavoriria. El problema és que Espanya, o gran part d'ella viu del que aporten els catalans.
Sí, els catalans, a més de pagar els plats, han de viure les imposicions de castellà, en fiscalitat, en educació, en infraestrucctures... i es ofenses dels espanyols més incultes, que no entenen que hi hagi gent al món amb una cultura que no sigui la de l'imperi, i així és normal que dia a dia augmentin els independentistes!
De fet cada dia que passa juga a favor del nou estat.
La unió està bé quan les condicions són igualitaries, es basa en el respecte de totes les parts i a més a més s'ha dut a terme de mutu acord, però resulta que als catalans no se'ls va demanar que volien ser, se'ls va conquerir fa uns 300 anys...
Ara si em voleu contestar ho podeu fer de dues formes: amb arguments o amb insults, podeu triar. Si ho intentau amb arguments, ho teniu difícil; si anau per la via dels insults...