El passat 9 de març la Comissió Europea feu públic, a través de la Comissària de Justícia, Consumidors i Igualtat de Gènere, el quadre d'indicadors de la justícia a la UE de 2015. Aquesta és la seva tercera edició i d'entre les dades que s'hi inclouen n'hi ha de més sorprenents que altres. Algunes de les sensacions del dia a dia es veuen constatades amb les dades que aporta la UE. La percepció de pèrdua d'independència judicial no és, segons la UE, una qüestió personal d'aquest lletrat, si no és una sensació general que situa l'estat en la 25ª posició entre els 28 estats membres, i en la 97ª entre els 144 estats del món. Amb tot, el més negatiu de la dada no crec que sigui la lamentable posició el rànquing, si no l'evolució. La percepció respecte de la independència judicial a Espanya va decreixent en una progressió semblant a la Bulgària i es manté només per damunt de la República Eslovaca i la pròpia República de Bulgària.

La fredor de les dades contrasta amb la cremor a l'ànima que provoca la sensació d'estar vivint professionalment una degradació de la qualitat democràtica. No tenc cap dubte sobre la professionalitat i independència de la majoria de Jutgesses i Jutges, ara bé, alguna cosa es deu estar fent malament des d'algun àmbit quan la percepció de pèrdua d'independència es fa palesa, també, als indicadors de la Unió Europea. El poder judicial, percebut com a fort i independent, és fonamental per a sostenir un sistema democràtic o, almanco, perquè els ciutadans tenguin la sensació d'habitar en una democràcia arbitrada per un sistema judicial independent. Cosa que, segons pareix i alguns ja ens semblava, ara no passa.