La llibertat d'expressió és un dels pilars sobre els quals s'aguanta tota democràcia avançada. L'exercici d'aquest dret implica, en certa manera, que els personatges públics hagin d'aguantar crítiques més o menys intel·ligents, burles més o menys enginyoses i, fins tot, algun qualificatiu que pot arribar a resultar incòmode. Els personatges públics són, al meu parer, aquells que per la seva activitat han decidit sortir de l'anonimat assumint algun tipus de protagonisme social. Dins aquesta categoria s'hi podrien incloure, per exemple, els articulistes del dBalears.cat i, per tant, un és conscient que defensant una concepció àmplia del dret a la llibertat d'expressió pot provocar estirar la crítica en contra fins als límits de l'insult. També s'hi inclourien els diputats i diputades del Parlament de les Illes Balears.

Quan la llibertat d'expressió està en perill a llocs llunyans queda molt “cuqui” embolicar-se en una hipòcrita bandera de llibertat. El veritable esperit es mostra, no obstant, quan s'han de defensar els valors intrínsecs a la democràcia en les distàncies curtes. Hom es revela un veritable demòcrata quan assumeix, per exemple, el principi de respecte a les minories des de la majoria. Podeu saber si algú està bastit d'essència democràtica quan és capaç d'encaixar en carn pròpia les incomoditats de la llibertat d'expressió. Si, per contra, quan només s'està mentalment equipat per defensar la pròpia llibertat de ser mediocre i l'únic argument democràtic que s'aixeca és el de la majoria, és possible que s'hagi trobat algun altre element. Però en cap cas un demòcrata.