Ha començat el patetisme propi de les campanyes electorals. Ja s'ha fet present en l'ambient polític la imminent convocatòria d'eleccions al Parlament. Com de costum sembla que els partits, per extensió egocèntrica dels seus dirigents, estan més pendents dels interessos personals que de llançar alguna idea en favor del benestar dels ciutadans de les Illes Balears. Les enquestes electoral han generals molta inquietud, fins al punt que tot un President del Govern s'ha vist obligat a llançar un vídeo per les xarxes socials en el qual, posant cara d'aquell pollet anomenat Calimero, pidola clemència a la previsible, segons les enquestes, fuga de vots que patirà. La feta retrata una forma de fer un tant generalitzada, i després alguns es mostren sorpresos quan les enquestes posen de manifest com els ciutadans s'allunyen dels dirigents polítics.
Aquests actitud recorda una mica la cançó “My way”. Frank Sinatra donà a conèixer una lletra en que es fa una espècie de crit de gallet de brega. Una reivindicació del plaer d'haver fet les coses per les braves. Com si un d'aquests polítics arrogants fes un repàs de la seva legislatura, imposada “a la meva manera”. Reivindicant la legitimació de les urnes com qui invoca el dret de conquesta, convençut de poder imposar qualsevol barrabassada sense necessitat d'altra justificació de “perquè ho dic jo”.
“My way” fou escrita per Paul Anka inspirant-se en una cançó francesa del cantant Claude François, “Comme d'habitude”. L'original parla del desamor. És més un cant desesperat, allunyat de la supèrbia del derivat nord americà. La lletra original en francès recorda més al polític en campanya, lamentant-se per la manca de desig de l'elector. Pregant clemència ara que s'acosten l'exàmen de les urnes i pretenent oblidar els anys en que s'ha estat abusant del poder a l'estil “My way”.
Més enllà de fer paleses aquestes actituds, un tant mesquines al meu parer, pens que seria d'agrair si la preocupació per seguir (o assolir, segons el cas) ostentant el mal entès poder suprem de governar, fos substituïda per alguna cosa que importi als ciutadans. Per exemple, no estaria de més pensar en com acabar d'una vegada per totes amb l'escandalós espoli fiscal que patim. Tant seria fer-ho a l'estil altiu de “My way”, com el resignat de “Comme d'habitude”. Però que algú ho faci d'una vegada, per favor.
