Des de l'STEI estam pendents de veure com es desenvoluparà aquesta nova fase que podríem qualificar "d'expectativa negociadora" que s'obri dins el conflicte educatiu vigent. No sabem si és una estratègia per fer callar les veus internes que dins el PP demanen negociació o per fer callar les que arriben des de tots els sectors de la comunitat educativa i de la societat civil d'arreu de les illes.

Des d'octubre s'han convocat diverses mobilitzacions, concentracions, marxes, manifestacions, noves jornades de vaga, s'han fet al·legacions als diferents òrgans de participació i negociació, s'han presentat recursos jurídics davant els tribunals, s'han fet accions de protesta al Parlament de les Illes Balears, s'ha internacionalitzat el conflicte quan s'ha fet la denúncia de les retallades en educació i l'atac al model lingüístic escolar, per part del govern Bauzá, davant el Parlament europeu de Brussel·les... s'han registrat per escrit peticions de diàleg amb el president Bauzá per part de la Junta de personal Docent no universitari... però la consellera Camps, de llavors ençà, no s'ha tornat a reunir mai amb els representants dels docents.

També s'han utilitzat estratègies de la lluita no violenta, per continuar reclamant durant tot el curs DIÀLEG. Hem fet convocatòries d'estones de silenci, encesa d'espelmes i fins i tot, i per tercera vegada durant aquesta legislatura, un professor de secundària, en Jaume Sastre, ha fet una vaga de fam de 40 dies per demanar diàleg, negociació i consens.

Avui, dilluns 16 de juny, la conselleria ens han enviat una convocatòria de Mesa Sectorial d'Educació que serà presidida per la consellera. En Jaume Sastre ha acabat la seva vaga de fam. A la mesa s'intentarà consensuar un possible calendari de temes a negociar. Malgrat que hi hagi la convocatòria d'aquesta mesa, la confiança en com es desenvoluparà tot, i si s'arribarà a acords o no, està per demostrar. Són fets del govern i no paraules el que ara necessita la comunitat educativa. Continuam veient que el president Bauzá no ha tengut cintura política i no ha estat capaç de fer un gest democràtic per solucionar aquest important conflicte que ha tengut una gran transcendència mediàtica i que la seva actitud com a president ha influït negativament en la bona feina que es fa dins els centres educatius.

El president Bauzá, no s'ha volgut implicar en la negociació, manté el seu tarannà autoritari i és incapaç de gestionar el conflicte des de la diferència d'opinions, la qual cosa no fa més que mostrar la seva feblesa com a president i posa en evidència un model de gestió de govern caracteritzat per unes formes intransigents i de posicions molt tancades que creen obstruccionisme social. El TIL, aquest projecte antipedagògic, no consensuat, imposat i invasiu, que compta amb el rebuig majoritari de la comunitat educativa i el d'un ampli sector de la societat civil, no es pot negociar. El president no atén les peticions de diàleg d'una gran pluralitat d'agents socials i educatius i continua utilitzant perversament l'ensenyament d'una llengua estrangera per arraconar el català, mentre de forma irresponsable posa en perill la cohesió social, objectiu que no ha aconseguit ni aconseguirà mai per molt que ho intenti.

D'ara endavant els sindicats, els docents i la comunitat educativa han de fer pinya, parlar i comunicar-se per treballar, junts, des la unitat d'acció, per la millora de l'educació i de les condicions laborals del professorat, per reforçar la democràcia participativa i la presa de decisions conjuntes. Com dèiem a les darreres mobilitzacions que hem fet: "Callarem fins que ens escolteu, perquè no ens fareu callar malgrat ens segueu la vida".