Llegesc a “El país” una entrevista a la professora Rosabel Roig, de la Universitat d’Alacant, que convida al comentari. Rosabel Roig és una pedagoga molt qualificada, que ha estat degana de la Facultat d’Educació i que, abans d’impartir la docència universitària, exercí de mestra. Qui la coneixem, a més, sabem de les altes dosis de sentit comú que imposa en tot allò que fa. L’entrevista, de fet, a l’hora de parlar dels problemes que pateix l’ensenyament a l’Estat (que són una catefa, com sabem) combina a parts iguals el coneixement de causa i el sentit comú. El titular ja ho diu tot, o quasi tot: “El prestigi del professor és fonamental”. Tot seguit remarca la importància que té l’educació en qualsevol societat i que, per tal que la cosa funcioni, cal que s’hi impliquin tots els estaments, a escala política, familiar i cultural. Davant el fracàs escolar i els resultats tan negatius de les avaluacions que han fet organismes competents (com l’informe PISA/Trepitja), la primera solució hauria d’ésser disminuir la ràtio en les aules, per tal de personalitzar més l’ensenyança i atendre millor l’atenció i la motivació dels alumnes. I, atenció, copii literalment: “Comptar amb recursos com la tecnologia, ajuda, però és secundari”. Dic atenció perquè Rosabel Roig és especialista precisament en noves tecnologies en l’aula.
Altrament, hom esperaria una defensa a ultrança de les noves tecnologies, però el seu bon quefer i sentit comú li fan dir el que molts pensam: que cal aprofitar les noves tecnologies, però en la mesura adequada. I que hi ha coses, com els mals hàbits de lectura i de comprensió i l’expressió escrita i l’ortografia (justament les que més fallen entre els nostres estudiants), que s’adquireixen en gran part per vies distintes de la tecnologia. A més a més, hi afegiria una mancança, sovint esfereïdora, de coneixements. Fa la impressió que els continguts no importen. I resulta que, ens agradi o no, sense continguts qualsevol tipus d’ensenyament esdevé inútil. Primer continguts i després tota la resta. Però ara la cosa va al revés; pocs continguts i molta parafernàlia. Això sí, allà on és necessari, cal aprofitar l’ensenyament per espanyolitzar els alumnes. Se suposa que a còpia de canviar els continguts segons el gust del qui vol espanyolitzar el personal.
Torn a l’entrevista. A la pregunta sobre la recent proposta ministerial que altres titulats diferents dels mestres puguin fer classe, la resposta és antològica. “Altres persones amb més prestigi que jo ja han dit que aquest és justament el model dels països subdesenvolupats”. Després comenta l’impacte negatiu de les retallades i acaba amb la següent consideració sobre l’alt índex de fracàs escolar: “Passam un moment delicat, i si l’administració no es posa les piles i emprèn accions veig el futur molt negre. Les reformes educatives sempre han anat de l’administració al professorat. Però si des de dalt no escolten el que passa a les aules, no canviarem res. L’administració ha d’escoltar l’aula (pares, alumnes i professors), si no estam perduts”.
A mesura que llegia l’entrevista (que fa referència a la situació general de l’Estat i del País Valencià, però en cap moment es refereix a la problemàtica específica que patim a les Balears, via TIL i derivats), no podia evitar pensar que tot (en senti literal, tot!) el que fa el govern Bauzá en matèria educativa va en línia diametralment oposada al que hauria de fer, segons l’experta. Que els resultats són dolents, la culpa no és del cúmul de circumstàncies que fallen sinó del català. Que cal disminuir la ràtio d’alumnes a les aules, doncs Bauzá les ha augmentades. Que cal prestigiar el docent, doncs Bauzá emprèn una croada contra els professors. Que els continguts són prioritaris, doncs Bauzá els redueix a poc més del no-res a les assignatures que s’imparteixen en anglès. Que les reformes educatives s’han de fer tenint en compte els criteris del professorat, doncs aquí en tenim una que s’ha fet en contra del parer dels docents. I, finalment, que cal escoltar la comunitat educativa, idò ara mateix hi ha un professor, en Jaume Sastre (a qui aprofit l’avinentesa per expressar-li modestament la meva solidaritat) que fa una vaga de fam precisament perquè Bauzá ni tan sols vol dignar-se a rebre els representants de la comunitat educativa. Això sí que és escoltar els especialistes! Però, en fi, no podem esperar res en un altre sentit d’un govern que s’ha inventat un TIL sense dir quins experts li ho han aconsellat ni en quina bibliografia especialitzada s’ha basat.
Això sí, enmig de les retallades en matèria educativa, hem sabut que hi ha un pressupost il·limitat perquè la consellera pugui anar i venir de Menorca per assistir a tota mena de saraus. Això amb independència del recorregut judicial de la denúncia presentada pels docents: les despeses són les que són, siguin o no legals. O, millor dit, es puguin justificar legalment (que no moralment). Tanmateix, però, el pitjor no és això, sinó el fet (legal al cent per cent, això no ho discutesc) que entre tots pagam un sou, que no deu ésser precisament de mileurista, a una senyora per fer de consellera de la manera en què ho fa.
