algo de nubes
  • Màx: 25°
  • Mín: 16°
16°

Per una crispació civilitzada

L’episodi es troba en procés de magnificació, quan escric aquestes ratlles. Fa un parell de dies una dona li va etzibar un colp de puny a en Pere Navarro, primer secretari del PSC, mentre anava a una primera comunió a Terrassa. El senyor Navarro va atribuir, ben aviat, aquella agressió a l’ambient de “crispació” que ha provocat, segons ell, el procés sobiranista a Catalunya. L’unionisme, per tant, critica a l’independentisme català que genera crispació. Des de l’independentisme, fins ara, tenen la delicadesa (potser només tàctica) de no acusar els unionistes de crear crispació, sinó que es limiten a fer la seua feina de defensar el Sí-Sí per al dia 9 de novembre vinent.

A les illes Balears, també s’encreuen les acusacions de generar crispació. El govern de les Illes Balears acusa l’oposició de crear crispació amb qualsevol mesura que pren el PP. El mateix govern, sorprenentment, es posa en un nivell dialèctic increïble quan acusa els professors de les Illes de crear, al seu torn, tones de crispació. L’oposició a Bauzá critica el PP i el govern de les Balears perquè creen crispació. En fi, tothom fa la pinta d’estar extraordinàriament crispat.

I és lògic, que la gent estigui una mica crispada. En una democràcia, la gent pot estar una mica crispada, mentre en una dictadura molta gent està esporuguida quan no directament terroritzada. Què val més?

Jo entenc que la gent que vol mantenir l’actual constitució espanyola es crispi una mica quan veu que hi ha un país que, obertament, planteja un procés democràtic de secessió política. Em pos en la pell d’una persona unionista, que pensa que Espanya és “la nació més antiga d’Europa” i que l’independentisme només és una tàctica per treure més diners a Madrid, i no em costa gens ni mica d’entendre que pugui estar crispada. Correlativament, l’unionista de torn es podria posar en la meua pell –per no implicar-hi ningú més- i entendre que sentir les afirmacions dels seus líders apel·lant a la constitució, a les lleis i a la voluntat de tots els espanyols també em crispa. No excessivament. Vull dir que no fins al punt de tornar-me agressiu, o de no poder tenir amics que preconitzen el federalisme, l’estat autonòmic o, fins i tot, l’estat unitari ras i curt. Però em posa una mica nerviós, ho he de reconèixer.

Un ciutadà unionista que vagi de platja per l’Empordà té tot el dret del món a sentir que el cor li glateix més aviat quan es troba la tercera estelada en una rotonda i un partidari dels Països Catalans que visqui a Eivissa té trenta raons cada dia per augmentar una mica la pressió sanguínia només de mirar una mica al seu voltant.

Però tot això forma part de la diversitat lògica en un sistema democràtic. A la nostra part del món, aquesta diversitat, a més d’incloure les idees polítiques específiques sobre com s’hauria d’organitzar la societat, també inclou l’eix nacional. De manera que hi ha algunes raons més per poder generar crispació de les que puguin tenir a països on la qüestió nacional no resulta problemàtica. Però, hi insistesc, en democràcia, resulta del tot inevitable.

La qüestió no és si hi ha crispació o no, sinó com la crispació es pot gestionar de la manera més civilitzada possible. S’ha d’establir un marc, unes regles del joc, unes normes dins les quals es pugui resoldre de la manera més democràtica possible la diferència de punts de vista. Evidentment, si s’eliminàs qualsevol possibilitat d’expressar determinades opinions, la crispació es rebaixaria (per una banda), però es perdria en democràcia i es produiria una crispació subterrània, no visible, però tanmateix existent. L’olla a pressió, fortament tancada, pot acabar explotant. Necessita mecanismes per deixar anar una mica de pressió.

Per tant, més que acusar algú de crear crispació cada vegada que s’exposen idees diferents de les nostres, hauríem de fer una mica d’esforç per proposar les mesures més civilitzades i democràtiques per generar aquesta crispació, per donar-li una sortida adient i per garantir uns mecanismes equànimes de generació de tot plegat.

Comenta

* Camps obligatoris

COMENTARIS

Anterior
Pàgina 1 de 1
Siguiente
Per Joan Miró Font, fa mes de 8 anys

Cal observar que dins sa societat espanyola sempre hi ha hagut més anticatalanisme que antibasquisme a pesar que es fenomen ETA s'ha produït en es País Basc i no a Catalunya. És a dir, que anant més en pla Ghandi o tinent Colombo (és a dir, de manera no crispada) en lloc d'en pla Rambo, Catalunya és pitjor vista. I això sense deixar de tenir en compte es fet que en es País Basc, que ha experimentat una excel·lent evolució ses darreres dècades, sa repressió espanyolista s'ha dirigida principalment cap a sa gent que tenia una actitud més, diríem, catalana. És a dir, més de lo mateix

Valoració:6menosmas
Per S´Agaró, fa mes de 8 anys

Es que realment estimem sa terra tenim es consol de voure que som majoria, i que per més que ses contraris ens ataquin, ells son una minoria poc representativa. Si per a qualcun no està prou clar, crec que es ses properes eleccions es reflectirà dita situació.

Valoració:7menosmas
Per TILibans arruix!, fa mes de 8 anys

Els TILibans esbirros de l'immigrant madrileny talibauzán es pensen que, fent lleis feixistes que prohibeixen la nostra senyera històrica, eliminant franquistament, com molt bé deis a l'article "qualsevol possibilitat d’expressar determinades opinions, la crispació es rebaixaria (per una banda), però es perdria en democràcia i es produiria una crispació subterrània, no visible, però tanmateix existent. "
Idò això.
FEIXISTARROS ESPANYOLS ARRUIX DE MALLORCA!
AMB CRISPACIÓ O SENSE BARCO CAP A ESPANYA!

Valoració:8menosmas
Per escardapenyes, fa mes de 8 anys

El dia de la final de la copa del rei, una familia de Vic, pare mare i dos infants, anaven caminant per la sera cap al estadi de Mestalla, i cuatra descerebrats amb samarretas del Madrit pujaren amb el coche d'amunt la sera i atropellaren el pare i un fill, i se escaparen, contusions al cap, fisures de costellas, etc. etc. un jove valencià va fer fotos, la familia les hi va demanar, ell contestà, no, no vaig de lìos no vull testificar, arribà la P. Nacional s'incautà de les fotos diguent, hem de aclarir si es un accident ò un intent d'homicidi : pareix que fins avui no sa sebut res mès de la cuestiò????
Un jove que anava tot sol,vuit policias l'hi foteran una pallisa de ca-mè, tots duien samarretes del Barsa ò Senyeres, jo no vaig voure cap comentari del sr Navarro al respecta, i meyns del sr. Fernandez Diaz (efectos colaterales) va ser publicat a Vila-web, Albert rivera mutis,¡ ha¡ però el ex sr. Cañas" demagogo excelente", esto son los frutos de lo que siembra Catalunya" (afer Navarro).
Sr. Cañas , sembra mès odi vostè i alguns p. nacionals que deu mil independentistas junts.
Per cert vaig voure el sr. Navarro i no l'hi vaig voure n'hi una repinyada, n'hi blau, n'hi vermell, ¿es deguè maquillar?

Valoració:10menosmas
Per Jaume, fa mes de 8 anys

Al de abajo:

no sé qué estás contando de democracia y poder elegir. Los baleares no hemos podido votar ni el Estatut que nos catalanizó la lengua. Precisamente para que no lo rechazáramos, se evitó la vía del art. 151 de la Constitución (esta sí, votada por los baleares), y se optó por la del 143 (que no requería referéndum).

No te preocupes, que a nosotros no nos darán a elegir nada. El catalán seguirá siendo lengua oficial a la fuerza, y podréis seguir dibujando el mundo al revés en clase.

Valoració:0menosmas
Per Un Mallorquí de veritat, fa mes de 8 anys

Com no volen que hi hagi crispació quan hi ha 6 milions de parats a l'Estat Espanyol i milers de famílies desnonades (400.000 desnonaments durant els últims anys!) i sense casa, milers de ciutadans que han d'emigrar directament, hi ha crispació i suicidis. Però per la inutilitat de l'estat espanyol, la seva casta parasitària de polítics i una constitució que en teoria ha de garantir els drets socials a l'habitatge, al treball... però que a la pràctica està segrestada pels partits dinàstics PPSOE hereus del franquisme. Crispació la generen quan volen prohivir que els ciutadans puguin votar i ser consultats en referèndum, això cada dia s'assembla més a una dictadura. Els catalans volen la independència és normal i segur que si poguerem votar molts més voldrien la independència i crear un estat millor.

Valoració:22menosmas
Per un mallorquín, fa mes de 8 anys

Gran artículo. Y necesario.

El sr. Joan i Marí es un caballero. Un rara avis en este panfleto de voceros CATalibanes

Valoració:0menosmas
Anterior
Pàgina 1 de 1
Siguiente