Comença el tercer trimestre d’un curs que ja és històric. I ho és per dues raons. La primera és per la gran mobilització de la comunitat educativa que ha pres consciencia, s’ha mobilitzat en la defensa d’una educació de qualitat, inclusiva i en català i ho ha fet des de la unitat d’acció de sindicats, pares, mares, docents i alumnes, i ha aconseguit un suport sense precedents de la ciutadania de les Illes Balears. I l’altra raó és perquè també ha debilitat un partit de dretes que governa d’esquena a la ciutadania i a la normativa vigent, i ho fa d’una forma dictatorial i autoritària, sense escoltar el consell consultiu, sense acatar les sentències del tribunal superior de justícia de les illes Balears i al dictat d’un grupuscle extraparlamentari d’extrema dreta, espanyolista i radical.

Per aquest tercer trimestre ens esperen noves batalles i velles reivindicacions. Tenim uns quants fronts oberts. Primer l’ordre que desplega el Decret de tractament integrat de llengües (TIL) que encara no s’ha publicat al BOIB i que pretén implantar-se a tota la primària el curs vinent. La regulació de les llistes per accedir a una plaça pública d’ocupació i la negociació d’un possible pacte d’estabilitat laboral per als interins, ara que no hi ha oposicions. El desenvolupament normatiu de la LOMCE, dels currículums, la implantació del nou model...

També ens trobarem amb la resolució de la consellera Camps per la qual s’estableix la realització d’una segona avaluació mostral del nivell de competència lingüística en els cursos on enguany s’ha implantat el TIL. Des del sindicat STEI, hi veim, una llarga llista d’incoherències pedagògiques i una gran falta molt gran de rigor científic.

Sembla que la intenció primera és disposar d’una informació que els permeti rebatre els estudis fets per l’STEI, l’Assemblea de docents o els directors i directores de secundària, que diuen que la implantació del TIL als centres és un caos. Però enumerem totes les incoherències que hi veim.

Primer, les proves es faran a 50 centres diferents dels centres que es feren el primer trimestre, per tant serà mal de fer comparar-los. Segon, com diu el BOIB: “es pretén analitzar els resultats de les dues avaluacions per tal de conèixer l’evolució de l’alumnat durant el primer curs d’aplicació del Decret 15/2013 pel qual es regula el tractament integrat de llengües” queda clar que volen veure com s’aplica el Til però l’únic que fan és avaluar “les competències en comunicació lingüística del català, el castellà i l’anglès” I l’avaluació dels continguts de les matèries per saber si s’assoleixen o no? Això no s’avalua (!!??). Tercer, es faran proves lingüístiques a 1r, 3r i 5è de primària. No s’avaluen els alumnes de 1r d’ESO que també fan TIL. Quart, només s’avaluen tres habilitats comunicatives, de les quatre que hi ha: la comprensió oral i escrita i l’expressió escrita. No s’avalua l’expressió oral. Sorpresa majúscula! Precisament els nivells inicials d’anglès, segons el marc europeu comú de referència, l’A1, l’A2 i el B1 fan molt d’èmfasi en l’aprenentatge de l’expressió oral i no tant en l’expressió escrita. Idò no, les proves no faran avaluació de la competència oral. Ja aniran directament a l’escrita més propi d’un nivell B2. Fantàstic, els avaluaran del més difícil. Queda clar que comencen la casa per la teulada! Cinquè, s’exclouen de l’avaluació mostral “els alumnes nouvinguts estrangers que faci dos anys que són al sistema educatiu illenc i no disposen d’un domini suficient d’alguna de les llengües de la prova” No els han tengut en compte a l’hora d’aplicar el TIL. Han eliminat els Plans d’acolliment lingüístic i cultural que tant bon resultat donava amb aquests alumnes nouvinguts i els han fet fer TIL tant si vols com no, sense atendre les seves necessitats. I ara, en canvi, sí que hi pensen, però per treure’ls defora de l’avaluació. Aquests alumnes pateixen el Til, no n’estan exempts i per tant pensam que no han de sortir de l’avaluació mostral. El que passa és que, segurament, donaran un resultat nefast a una estadística que la conselleria vol utilitzar per vendre un producte que no funciona als centres. Sisè, als alumnes se’ls sotmetrà a tres dies de proves. Un dia per a cada llengua. Començaran dia 29 d’abril i acabaran dia 8. Hi ha pares i mares que s’han plantejat aquests dies no dur els infants a l’escola. Consideren que els seus fills no són conillets d’indis per fer experiments polítics que no tenen base pedagògica.

I això no acaba aquí. Ara ve qui i com s’ha d’aplicar la prova. Per tant en setè lloc, us explicam que els mestres que hagin d’aplicar la prova han de pertànyer al cos de mestres i han de ser especialistes d’anglès, estar en actiu, destinats a l’illa de referència i en possessió del nivell B2 d’anglès. Tant per avaluar el nivell de català com pel de castellà. Tots hem de saber anglès. Vuitè, la conselleria va obrir una convocatòria perquè voluntàriament els docents en actiu s’hi poguessin apuntar. Quines seran les funcions que hauran de fer aquests mestres? Aquests mestres hauran d’aplicar les proves que haurà preparat el grup de treball seleccionat per l’Institut d’avaluació i qualitat del sistema educatiu (IAQSE). També hauran de garantir les condicions adequades a l’alumnat per realitzar les proves. Custodiar- les. Seguir una formació específica fora de l’horari lectiu. Seguir les instruccions de l’IAQSE. Informar de les incidències. Corregir les proves. Introduir les dades de les proves a l’aplicació informàtica GESAVA. I per tot això cobraran “en els termes que estableix la legislació vigent, una compensació econòmica en concepte de gratificació per la prestació de serveis extraordinaris efectius fora de l’horari o jornada habitual de treball (...) i serà d’un euro (1 €) per prova corregida”. Sí. 1 EURO, ho heu llegit bé. Cas de no cobrir-se les places, la conselleria designarà els funcionaris docents corresponents. Aquí veim dues coses. Que sembla una rialla que se’ls demani, als mestres, un caramull de funcions i que només facin comptes pagar un euro per prova corregida. I que sembla fet aposta pagar tan poc per provocar que no s’hi presenti ningú i així ells poder nomenar qui vulguin. I l’altra cosa que no queda clara és que si nomenen funcionaris docents per fer les nefastes proves deu ser que només s’avaluarà el TIL als centres públics i no als privats concertats, que també apliquen el TIL, tot i que ho fan de forma diferent.

Des de l’STEI exigim la retirada de la resolució per inoportuna, mal planificada i a més pensam que així NO s’avalua el TIL. Sabem que la prova no serà ben rebuda als centres, no farà més que importunar el normal funcionament de l’aula, afegirà caos al caos creat amb la imposició del TIL, molestarà els infants i les seves famílies. És urgent pensar un altre tipus d’accions consensuades amb la comunitat educativa per tal de reconduir el conflicte educatiu i reduir la tensió que la conselleria provoca dia a dia, trimestre a trimestre, dins els centres i que no beneficia, gens, el sistema educatiu illenc.

M. Antònia Font 

Política educativa i normalització lingüística STEI