Haver de consentir que murcians i guanxes ens guanyin en el rànquing de proporció de municipis afectats de corrupció és, francament, un pèl ofensiu. Nosaltres tenim vocació de lideratge, com se'ns repeteix a diari, i no és acceptable que una economia com la nostra es vegi humiliada per pobles que són receptors de la nostra obligada solidaritat. En resum, els pagam perquè ens freguin pels morros el seu lideratge. Mereixeríem qualque cosa més que tenir només un de cada tres municipis sospitosos de traficar amb el sòl i les obres públiques. La culpa d'aquesta ofensa probablement està repartida entre el silenci de molts i la incapacitat investigadora d'altres. La incapacitat de fiscals i policies per treure el net de tanta brutor és causada per la seva minsa dotació però, sobretot, perquè el silenci còmplice només s'ha trencat amb la dieta de la mortadel·la, que és la de moda en els quarters de la policia, i no sempre ha sorgit l'efecte desitjat.

A més, les lleis, perdó, els decrets que emanen del Consolat de Mar posen en perill aquesta aferrissada lluita pel lideratge. En acabar la legislatura gairebé res no serà il·legal, llevat de parlar català als nins i dur llaços quatribarrats a la solapa. Allà on abans s'havia d'untar un regidor i al seu partit, ara bastarà entrar en el registre telemàtic de l'ajuntament i comunicar la proposta. Augmentar pisos a primera línia, ampliar estables enmig dels sementers, alçar centres comercials en terrenys agrícoles, urbanitzar la costa de tots o construir sobre d'un aiguamoll serà més fàcil i, sobretot, més barat: no caldrà untar corrioles ni haver de convidar ningú a festes i viatges. Per aquest camí, anam directes a perdre la tercera plaça. Una ferida oberta en el nostre orgull.