Després de sotmetre dos anys seguits a aquesta societat a un patiment austericida com no es recordava des dels temps de la postguerra; després d'haver provocat un conflicte civil amb la llengua al delicadíssim món de l'educació; després d'haver duit la crispació a la sanitat i a la funció pública; després d'haver-se enfrontat amb els empresaris i de dur el secretari general d'UGT al Tribunal Suprem perquè li digué "feixista", ara surt el seu Govern i diu que "el pitjor ha passat" i arriba el moment de fer política social.

Si Bauzá fos un cínic, hi hauria motius perquè aquesta societat s'aixecàs i reclamàs la seva immediata destitució. Però no és el cas. Ni és un Maquiavel ni aspira a esser-ho. En realitat és un inconscient que arribà de rebot a la presidència després d'una legislatura anterior en que la classe política es va devorar a ella mateixa. Bauzá és l'encarnació de l'autocàstig. Per això el PP no reacciona i el suporta com una penitència per purgar els seus pecats del passat. L'esquerra tampoc no fa tot el que podria per enderrocar-lo. L'afer de la farmàcia ha entrat en fase de ralentí. I és lògic que sigui així. Tant el PSIB com MÉS volen que el marratxiner sigui el pròxim candidat del PP a la presidència del Govern. El volen fent mítings pendent de sentència, però no inhabilitat, no fos cosa que els populars tenguessin temps de posar un altra candidat.

La manera com a reaccionat Bauzá en el darrer escàndol de l'espionatge a polítics d'esquerres i, segons sembla, a jutges i fiscals, ja ho diu tot sobre la pasta de que està fet el president. Ho nega tot i des del Consolat es crida a la tranquil·litat perquè "això no té recorregut". Que li diguin a Nixon si va tenir recorregut o no espiar als seus opositors polítics.

Però Bauzá és diferent. És d'una inutilitat feridora, però ningú no mou un dit per llevar-lo d'enmig. El PP s'autoflagela amb un resignació pròpia dels temps de la Santa Inquisició. L'esquerra l'apuntala. I aquest poble s'ha acostumat a sobreviure orfe de lideratge. Bauzá és el fruit dels nostres pecats, per això aguanta. Les Balears estan entravessant una fase de teràpia col·lectiva. Quan haguem pagat els nostres excessos del passat recent, tornarem a somiar en la llibertat. Bauzá és el reflex d'aquesta època tan fosca, dura i depressiva.