El conqueridors creixen sobre la divisió. La política antillengua pròpia del Consolat pot dur la més terrible, la més perillosa de les conseqüències: xapar en dues una societat en crisi. Tant el bessó més dur del Govern com cercles de la dreta més extrema castellanista boten d'alegria perquè "només" el 70% dels pares d'infantil i primària han elegit el català com a primera llengua per als seus fills. Ho interpreten com una victòria perquè fa uns mesos es superà amb escreix el 80%. L'objectiu és destruir la immersió. Gaudeixen com infants amb sabates noves perquè ho interpreten com un retrocés de la llengua pròpia preservada a l'Estatut. En realitat això és el que els alegra més: desitjarien veure la carta de l'autogovern balear liliputitzada si no trossejada. I alguns d'ells, si poguessin, tirarien l'autogovern a la mar. És l'única eina que tenen per imposar l'alienació que tant els convé: negar, menysprear, arraconar. Els que temem la llengua pròpia son els mateixos que no creuen ni en la cultura (sigui quina sigui), ni en la cohesió social, ni en la pau civil. Aquests valors els treuen de polleguera perquè deixen en ridícul la seva obsessió per dominar, per imposar, per ser aquí els titulars monopolítics d'un poble al qual li volen arrabassar l'ànima per convertir-lo en robot manejat per ells. Encerclar la llengua pròpia és la primera passa. Però el que volen com a objectiu final és el sembrat sencer. Vinclar-se a Madrid els dóna molt de poder, el suficient per establir la seva supremacia no des de l'autoafirmació sinó destruint els valors mil·lenaris dels altres. Així, al llarg de la Història han desaparegut pobles mentre d'altres s'han constituït en hegemònics. Per això ara estan contentíssims amb el 30%, encara que en part vengui de la immigració extracomunitària. Els hi és igual. Quan es tracta de poder, tots els ressorts són bons per aconseguir-lo. No ens enganyem: la fi justifica els mitjans. I a les Balears hi ha molt de sembrat per conquerir invocant per conveniència la llengua de Pizarro, Hernán Cortés i Cabeza de Vaca. La seva estratègia és la divisió social.

És la primer regla de tota conquesta des d'abans que existissin Troia o Cartago.