Bauzá deixà bocabadada la població balear en posar com a exemple, en el missatge de final d'any, el problema de la fil·loxera del 1891 per interpretar la problemàtica illenca actual. Qualcú s'imagina un president nord-americà parlant del problema del moscard que matava cavalls el 1873 o un d'europeu remetent-se a la grip del 1917 per analitzar la conjuntura present i futura? I tanta sort que no es remuntà a la pesta negra del segle XIV, perquè aleshores la situació hauria esdevingut no ja còmica, sinó d'autèntica desesperació col·lectiva davant la manca de perspectiva, nul·la visió de present i incapacitat d'assumir-la amb un mínim de coherència. Després del discurs de la fil·loxera, ja és una evidència que el Consolat afronta la crisi a cops de cega improvisació. És una desgràcia sense precedents per a aquest poble comprovar la minúscula capacitat intel·lectual dels que ens governen. S'han de remuntar a més d'un segle enrere i evocar una feta irreproduïble avui en dia per explicar la fórmula per treure del pou una societat desfeta i deprimida. És desmoralitzador.
I a sobre, Bauzá parlà "d'unitat". Aquesta crida, vist tot el que ha passat en el desgraciat 2012, sona més a broma del 28 de desembre que a mirada posada a dignificar aquesta societat. El 2012 passarà a la història com l'any en què per primer cop un Govern balear auspicià, fomentà i potencià l'enfrontament civil. Bauzá ha duit la batalla de la llengua allà on hi havia consens, ha convertit els centres docents i la sanitat pública en un polvorí, ha injectat la desesperança als comerciants, a les grans superfícies i al món empresarial en general, fet que ha impulsat la desinversió. De quina unitat parla ara?
Aquest cap de fava amb orelles, parla d'unitat després de dividir en "mallorquín, ibicenco, menorquín y formenterense" el que sempre ha estat una sola llengua. És més curt que una màniga de guardapits.