No arribarem a saber mai els impostos que paga el president balear, i molt manco quants de doblers guanya -o perd!- cada any. És un fet que l'allunya prou del candidat del Tea Party a la presidència dels Estats Units, de renda milionària -en euros i en dòlars- amb tipus impositiu vergonyós, si es pren com a mesura com graven els americans els treballadors que cobren una cinquena part de l'aspirant a president.
De Mitt Romney no sabrem mai la marca de camises que usa, encara que les sospitam d'una gamma que només podríem pagar si els nostres ingressos arribassin a una desena part d'allò que ell paga a la hisenda nord-americana. No, el rival d'Obama no llueix ni Tommy Hilfiger, ni Ralph Lauren. Amb aquestes ens l'imaginam de post-adolescent, a punt d'entrar a Harvard. Potser fins i tot quan va fer d'apòstol mormó a França va exhibir l'ocellot de Façonable. Són tres marques que sí hem vist promocionar a l'aspirant a batle de les Balears, sobretot en la seva etapa de candidat a la presidència de l'encara govern autonòmic. Algú li degué insinuar que pareixia l'anunci d'un outlet store -feis una ullada a Google images-, tal vegada a la mateixa hora que li pregaven que deixàs de dur la polsera-miracle que en algun altre lloc del món l'hauria retratat com allò que és.
Aquesta setmana sí hem trobat un punt de contacte evident entre Bauzá i Romney, una assimilació que serà innòcua per a l'americà només gràcies al fet que a Missouri no saben res del madrileny. Tots dos pensen el mateix dels subsidis d'atur i dels ajuts estatals. Els separa, en aquest sentit, que l'home de Rajoy diu fora cap vergonya, a micro obert i sense embuts, allò que l'aspirant a president nord-americà declara en petit comitè i davant de donants amb molta pasta que, naturalment, pensen també com l'apotecari de referència a Festival Park. Per cert, que des d'aquí dubtam molt que el vídeo "robat" del candidat republicà sigui cap llenegada. Allà cuiden al detall tots els ítems que entren en campanya i la manera com els introdueixen. Una mica com fa Rajoy oferint diàleg a Catalunya mentre tota l'artilleria espanyola -Bauzá inclòs, orgullós, ell- intervé amenaçadora.
