"el país està per damunt de tot" . M'ha vengut al cap la pel·lícula Paths of glory on en K.Douglas diu la següent frase a un general: la pàtria és l'últim refugi dels covards. Tot i així, ja m'està bé la pluralitat d'opcions. Ara bé, jo a sa dreta no la vull ni que sigui del meu país.

Com quedam, el vicepresident nom Jose Ignacio Aguiló o Pep Ignasi Aguiló? Els noms no es tradueixen.

A veure que diu en Font, jo crec que per part d'en Melià no hi ha problema, falta veure que diu en Font, i si en Melià li ofereix un marc on sentir-se còmode. No hi ha dubte que en Melià té un caire més nacionalista i en Font més regionalista. Però salvant molt les distancies és el mateix que passa amb CiU, on la UDC de Duran i Lleida té un esperit més federalista dins l'estat espanyol i no tant independentista, mentre CDC de Mas és més "nacionalista i independentista" (amb ambigüitats això si). De tota forma allò important és que CiU és la unió de dos partits amb moltes coses en comú i d'altres que els diferencia. Tot i això fan un esforç per resoldre les tensions internes, perquè el país està per damunt de tot. A veure si en Melià i en Font tindran aquesta capacitat de negociació (que serà constant i permanent) posant el país per damunt dels partits.

Ciri a la sang si Font i Melià s'entenen duna vegada i bé. La resta és perdre el temps i la llavor. Aquestes illes sospiren tenir una força política autocentrada, no il·luminada, amb propostes pràctiques que connectin amb la nostra classe mitjana i beneficiïn directament la vida material i cultural de la nostra gent, els seus interessos... Una força política responsable i honesta, compromesa amb la terra i la nostra societat, no amb un partit per damunt de tot. El partit, al servei de les Illes Balears. No al revés.
Endavant Font i Melià.