És ben cert que la festa de Halloween no és una festa nostrada. Tanmateix, des de fa uns anys, i aquest últim potser s'ha fet més visible, les mares i pares disfressen els seus al·lots de bruixots i esquelets, i tots junts van a girar pels carrers, potser fins i tot passejant una carabassa buida. Aquesta vigília de Tots Sants s'està convertint també en els països de tradició catòlica en una festa popular, llunyana del recolliment i l'homenatge als difunts que han acompanyat aquesta festivitat a les nostres contrades. Els centres comercials venen aquestes disfresses, els dolços i les carabasses, i un parc d'atraccions tarragoní -Port Aventura- des de fa anys que durant aquests dies adopta aquesta festa protestant i organitza la bauxa en funció de la truculència i la sang, tot en una estètica que també han popularitzat les novel·les de Harry Potter. La gent sembla poc disposada a mantenir el purisme cristià: la festa de Halloween és alegre, frívola, intranscendent, i avalada, a més, per tot el folklore nord-americà: hem vist a centenars de pel·lícules divertides -i sinistres- històries de Halloween.
Els bisbes catòlics s'han enfadat. A Itàlia, on la festa agafa cada any més volada, han tret tots els espantalls: parlen de "secularisme", de "relativisme moral", oh!, denuncien "un costum pagà que confon els valors", i que -atenció a la paraula- "contamina". Quina por! Això sí que és terror i no els al·lots fent el burot amb una carabassa. Per una part, la jerarquia catòlica es nega a veure's desplaçada en els seus ritus, però per l'altra tenim tots els altres puritans, els que menyspreen Halloween perquè prové d'Amèrica, terra de la corrupció mercantilista, de l'infantilisme, del greix i les pistoles. Ells no volen res que derivi dels Estats Units: l'èxit de la festa no és sinó una altra conseqüència del seu imperialisme. Els que pensen així veuen un d'aquests al·lots vestits de bruixot i senten la mateixa indignació moral que els rosegaaltars més viciosos. Semblances curioses.
Les cultures s'influencien les unes a les altres. El pes de la cultura nord-americana seria perjudicial si aconseguís dissoldre-ho tot, arribant a l'extrem de fer que el seu folklore fos adoptat arreu del planeta. L'altre extrem, però, el de les cultures que busquen la puresa i es tanquen en si mateixes, aspirant a l'immobilisme amb una ortodòxia intransigent, tampoc no és desitjable. El poder de la cultura nord-americana és majúscul, però no veig ningú que s'hagi negat a usar Internet, el telèfon mòbil, videojocs, rentavaixelles, escales mecàniques, ascensors, ulleres bifocals o pinces d'estendre roba perquè són invents nord-americans. Fins i tot el paper de vàter -la seva producció en massa, i en rotllo, per a ús popular- és un invent nord-americà. Els bisbes catòlics haurien de saber-ho, ells que encara s'oposen a la llibertat de criteri que va inaugurar la ruptura protestant.
La gent continuarà fent el que vulgui: veurem al·lots vestits d'esquelet visitant la tomba del seu padrí per Tots Sants.
Sant Halloween
Comenta
Normes d'ús
Avís legal» El contingut dels comentaris és l'opinió dels usuaris o internautes, no de dbalears.cat
» No és permès escriure-hi comentaris contraris a les lleis, injuriosos, il·lícits o lesius a tercers
» dbalears.cat es reserva el dret d'eliminar qualsevol comentari inapropiat.
Recordi que vostè és responsable de tot allò que escriu i que es revelaran a les autoritats públiques competents i als tribunals les dades que siguin requerides legalment (nom, e-mail i IP del seu ordinador, com també informació accessible a través dels sistemes).
Comentaris
No, si ara resultarà que totes ses festes mos les hem inventat es mallorquins (o balears), no?
No hem de confondre cultura/festes/tradicions amb tecnologia. Jo accept la tecnologia nord-americana, però no les seves festes, com tampoc accept les festes xineses ni russes.
Efectivament Guillem, aquesta es una bona reflexió, que neix d'una justificació erronea per part de l'Església i d'en Comes. No és perque siguin festes americanes o paganes (totes les festes catòliques tenen origens pagans) sinó perque aquestes noves tradicions fagociten altres festes. Com el castellà fagocita el català. El problema no és que és celebri Halloween, sinó que per mor d'això és deixin de celebrar altres tradicions. Entre l'immobilisme cultural i l'apertura total hi ha un terme mig.
En Comes, com sempre, pontificant a favor dels americans. Tots Sants és una festa religiosa de recordança dels morts, però forma part de la cultura jueu-cristiana europea, que és la nostra, com ho són les catedrals gòtiques o els quadres del Greco. Si a l'articulista no li importa que els costums americans desplaçin 2000 anys de cultura europea, convé que s'ho faci mirar.
Tens raó, Guillem, si les cultures són obertes i han de rebre influències, hauria de poder ser de TOTES, i no ser tan selectius.
Però és cert que sorprèn una mica aquesta familiaritat amb què s'accepten determinades festes: la mateixa família unida fa fer la Primera Comunió al fill i uns mesos després el vesteix d'esquelet amb una carabassa a la mà. Cadascú dins ca seva farà el que voldrà, però també s'ha d'admetre la crítica, i aquests actes semblen una contradicció per si mateixos.
Si ens hi fixem veiem que les festes foranes que són més acceptades i acaben arrelant ferm són les patrocinades o publicitades pel Cortinglés o semblants, ja que per exemple, la festa del xot, de cultura ara ja ben propera entre nosaltres, ningú no l'ha assimilada gaire.
Quins orgues, tot i la crisi, la gent es deixa convèncer per gastar amb les bajanades més inimaginables.
Per aquesta mateixa regla de tres no t'hauria d'importar si la llengua i la cultura castellana es mengen la catalana.
Feim un gra massa amb això dels desfressats de Tots Sants.
No té per què menjar-se allò que feim aquí de sempre.
Els panellets, les castanyes, els rosaris... el record als nostres difunts. Això continua.
Són coses paral·leles, coses d'al·lots, en fi.
Res a veure amb el perill que corre la llengua si no la protegim i la potenciam.
Quan ens comunicam només ho feim amb una llengua, perquè amb una n'hi ha prou.
Això ens posa constantment amb un dilema i, si no posam el marc adequat perquè el català sigui prioritari a la nostra terra, queda en desavantatge i en situació de vulnerabilitat. No és comparable amb això de Halloween. Halloween està de moda pertot arreu ... A Valladolid, per exemple, deu estar de moda com pertot però no està el castellà de Valladolid en perill... És un exemple.
No traguem les coses de solc ni facem comparacions desafortunades.