Durant aquests dies hem pogut veure per la televisió la imatge aberrant de les jugadores de futbol de la selecció iraniana obligades a jugar amb el vel al cap, a més de pantalons fins als turmells i samarretes de màniga llarga. La imatge era realment fantasmagòrica: aquelles dones de cap manera podien practicar esport d'una manera digna, semblaven espectres o malalts, zombis ressuscitats amb la mortalla posada. La FIFA ha acabat prohibint que aquest equip jugui així, cosa que dificulta que pugui arribar a classificar-se per als Jocs Olímpics de Londres. Els iranians, com no podia ser d'una altra manera, s'ho han agafat malament; diuen que estem davant d'una discriminació 'que insulta tots els musulmans'.

I sento veus (en els fòrums electrònics dels diaris esportius) que demanen respecte, com si s'hagués de respectar els irrespectuosos, els que defensen que una cabellera a l'aire, uns braços nus, unes cuixes ventejades, no són sinó una ofensa a Déu i una provocació a la masculinitat. ¿Realment és això defensable? Sento que entre nosaltres hi ha veus que acusen la FIFA de racisme: ¿però qui diu res de l'ètnia, o fins i tot de la religió? L'Islam és una fe i com a tal és respectable, sempre que sàpiga sotmetre's a les lleis. La FIFA té unes lleis (que també impedeixen jugar als homes amb arracades i collarets, o amb símbols religiosos visibles), i aquestes s'han de complir, almenys si el que es pretén és jugar en una competició sotmesa a la FIFA.

I jo em demano: ¿per què no juguen els homes, també, vestits d'aquesta manera? ¿Per què resulta que només és el cos de les dones el pecaminós o impur? Obligar les dones a jugar amb vel constitueix el vertader atemptat contra la seva dignitat; obligar les dones a portar vel i anar tapades mentre fan esport atempta contra la igualtat de sexes. Però fer complir unes normes que només tenen per objectiu fer prevaler el sentit comú i la igualtat entre els equips no constitueix en cap cas un assumpte racista o de persecució dels diferents. Les diferències estan bé, sempre quae no siguin un amagatall per perpetuar-hi les infàmies.

Mentre la FIFA pretén treure el vel a les iranianes, la FIBA, que s'encarrega del bàsquet femení, ha canviat les normes de vestimenta, però ara per fer més sexi el vestit de les senyoretes. Calçons més curts i estrets, espatlles a l'aire; 'les jugadores són belles', diu el president de la FIBA, 'no hi ha res a amagar'. Es tracta de fomentar l'espectacle, talment amb el tennis i les faldilletes que llueixen les tennistes. (Si el que es vol es fomentar l'espectacle, però, res seria més espectacular que jugar també amb el vel.) Les jugadores de bàsquet tenen motius per estar descontentes. Poden sentir-se dones objecte, i poden negar-se a vestir més cenyides, poden demanar que els homes també portin més carn a l'aire. Fet i fet, en el cos no hi ha res de dolent, tot plegat pot ser tan meravellós que, només amb les cuixes a la vista, algunes esportistes sense talent han arribat a fer una gran carrera. La llibertat.