Enguany, Sant Sebastià va ser ben diferent. La meva amiga Rosa i jo, en lloc d'anar de revetla, optàrem per anar a l'estrena del musical Illamor, entre d'altres coses perquè vàrem néixer a la vida adulta i evolucionar amb en Tomeu Penya i sospirar moltes vegades amb el Toca-la-hi o Nina. I a més perquè hi actua Llorenç Santamaria, un dels nostres ídols de joventut. Na Rosa repeteix sempre la mateixa història amb els homes. Cada quinze o vint dies en coneix un de nou. D'entrada és el millor, però una vegada l'ha tastat, comencen a multiplicar-se'n tots els defectes i a anunciar-se la dimensió de la tragèdia: la mantis Rosa, com la va definir el nostre amic comú, en Xisco, acaba per menjar-se'l. Tornant al musical, aquest recrea, entre d'altres temes, la cançó de l'amo en Toni, un home que, com na Penèlope, va quedar esperant el seu amor, tot i que ella es va perdre a la mar i es va transformar en sirena. En el moment en què els actors - cantants - ballarins acabaren la cançó, na Rosa va aixecar-se i desaparèixer, dient mentre partia:
- Ara ho entenc. Deixa'm passar, que m'ofec.
Va acabar la funció i na Rosa no havia tornat. Quan vaig anar cap al cotxe, la vaig veure sola dins un bar amb un gintònic a una mà i un whisky a l'altra.

- Rosa, què ha estat?
- Ja sé que som. Et recordes d'en Miquel, el meu primer amor?
- Ah! Sí, el que conegueres en el desembarcament del rei en Jaume...
- Deixa'm. Ei, jove, un gintònic per a la meva amiga. No, aquell que em va deixar per na Petra, la del bar, després de tenir tot l'aixovar fet i la casa comprada...
- Sí, me'n record... Salut!
- Idò si ell m'hagués estimat bé, jo hauria esdevingut sirena. Però a partir d'aquell disgust vaig esdevenir... peix espasa.

I plorava i bevia, i bevia i plorava fins que a les setze copes (vuit de gintònic a una mà i vuit de whisky a l'altra) ens varen treure defora.

- Mira, Lina, jo som un peix espasa perquè a la mínima que se m'atraquen clav la punyalada una vegada i una altra. Al final, és una qüestió de defensa. I de genètica. Així que no tenc remei, llevat que m'operi. Demanaré hora a la Juaneda perquè m'amputin l'espasa, perquè jo... sols vull ser feliç...
- No diguis més dois, no tens espasa, el que tens és un gat monumental. I si tu ets un peix espasa... Jo què som?
- Tu? Espera que et miri bé... un peix martell.
- Per què? Perquè som una espècie en perill d'extinció?
- No, perquè ets molt pesada i em martelleges el cervell.
- És l'alcohol que et martelleja el cervell, no jo. Au anem, et prepararé un cafè amb sal.

Avui dematí m'ha cridat en Joan Bisturí, el cirurgià plàstic que li ha operat a na Rosa les mames, les cartutxeres i li ha inflat els llavis com a na Carmen de Mairena.
- Lina, em planto. No la tornaré a visitar ni molt manco a operar. Diu que té una espasa al nas, causant de la seva mala sort amorosa, i que la culpa la té en Tomeu Penya. Vine a cercar- la o cridaré els serveis psiquiàtrics de l'hospital o, pitjor, la Policia. Ah! I també diu que em posi les ulleres, que la presbícia no em deixa veure la maleïda arma que té enmig de la cara!

He anat a cercar-la i li he donat quatre de les pastilletes que jo em prenia quan em vaig separar (visca l'automedicació), l'he acompanyada a ca seva i supòs que encara dorm, la qual cosa és un descans... Abans de quedar profundament dormida o, més ben dit, en coma, m'ha xiuxiuejat:

- Crida l'Auditòrium, que Illamor estarà en cartell fins diumenge. Estic segura que en Llorenç Santamaria està ben disgustat perquè me'n vaig anar a mitjan espectacle. Sempre he sospitat, i ara ho sé, amb total seguretat, que el seu gran èxit Rosy el va fer pensant en mi...
- Psiquiatria de Son Espases? Em poden reservar dues entrades per a la unitat de son? La meva amiga ha trabucat i jo... no puc més. Ens coneixerà tot d'una: som un peix espasa i un peix martell, o el que és el mateix, una banyuda gegant...

Quins collons. Ara que sé qui som, resulta que el nom científic em fa també de mirall. Banyuda gegant? Peix martell? Perill d'extinció? Me'n vaig a preparar el pijama negre escotat, no sigui que algun dels psiquiatres de la planta em vulgui despertar -una vegada acabat el tractament- amb una besada, com a la Bella dorment.