És evident. A mi també m'agradaria que el Reial Mallorca pogués jugar a un modern Lluís Sitjar, ubicat en el centre de la ciutat i amb capacitat per a més de 25.000 espectadors. I també m'agradaria que la reforma integral de l'estadi Lluís Sitjar no costàs ni un sol euro al Reial Mallorca. I que em tocàs l'euromilions!

Encara hi ha una cosa pitjor que estar equivocat, que defensar una posició errònia. Res no hi ha tan xerec com provocar la rialla de la societat, com veure que el teu interlocutor fa una mig somriure irònic després d'escoltar-te. És pèssim convertir-te en un bufó, en un personatge d'opereta. Que ho demanin a Grande! Ningú ja no tractà amb seriositat l'exmàxim accionista i president del Reial Mallorca després que anunciàs la intenció de construir tres grans gratacels a Son Moix, i en terrenys municipals.

El consell d'administració del Reial Mallorca anuncià ahir la intenció d'elaborar un projecte que faci possible el retorn al Lluís Sitjar. Déu meuet! Es tracta d'un dels objectius del programa del centenari del Reial Mallorca, que la Societat Anònima Esportiva vol complir l'any 2016.

Anem a pams, a poc a poc i amb bona lletra. Somiar és de franc, però no es pot il·lusionar l'afició amb projectes impossibles. S'ha de tocar amb els peus en terra. Hem de ser realistes. És molt difícil, pràcticament impossible, que el Reial Mallorca tingui doblers en un futur més o manco immediat per reconstruir el vell estadi. Clar, i segur que pensen a cercar finançament privat. Ja està bé! Ja n'hi ha prou de dois! Que no es riguin pus dels mallorquinistes. No s'ho mereixen. No tenc el mínim dubte que el consell d'administració vol tornar al Lluís Sitjar. Ben al contrari, n'estic segur. Ara bé, fer retxes dins l'aigua és un exercici del tot absurd. La proposta, idò, no m'agrada. Em fa pena, perquè pens que mai no es podrà dur a terme. És més, fins i tot us diria que el mateix consell d'administració sap perfectament que no podrà mai retornar al Lluís Sitjar. Idò? Senzillament, després que l'Ajuntament de Palma declaràs en ruïna el vell estadi, el Mallorca pretén ara guanyar temps, embullar la troca. Però que ningú no es pensi que Jaume Cladera, Llorenç Serra Ferrer i companyia han perdut el cap i pensen que és possible reformar el Lluís Sitjar. No! De cap manera! El Reial Mallorca vol treure el màxim rèdit econòmic al Lluís Sitjar i ni tan sols se li ha passat pel cap la possibilitat de pagar l'esbucament del mític camp. Ni més ni pus. Aquesta és la realitat de l'anunci efectuat pel Reial Mallorca. Una altra cosa són els efectes col·laterals que provoca la intenció del Reial Mallorca. No voldria de cap de les maneres ser reiteratiu, però la pèrdua de credibilitat del consell d'administració és, personalment, el que més em preocupa. El president del consell d'administració no pot dir, per exemple, que té inversors per adquirir les accions de Mateu Alemany i l'expresident encara avui n'ostenti un important paquet. I no pot assegurar, com va fer quan presentà Utz Claassen, que hi haurà ben aviat un altre inversor anglès. I encara l'esperam. O que es completarà la compra de les accions de Mateu Alemany abans de final d'any i encara no ha tingut lloc. I no es pot vendre la contratació d'un japonès -Ienaga- com si la seva arribada hagués de suposar un canvi substancial per a la projecció exterior de l'entitat. I la llista d'errades podria ser encara molt més llarga.

Serra Ferrer té crèdit. Se l'ha guanyat durant anys amb una trajectòria ben seriosa i respectable. Però ningú no té crèdit il·limitat. Serra Ferrer ha de ser, com a mínim, seriós. Em pensava que els dois s'havien acabat, però...