algo de nubes
  • Màx: 24°
  • Mín: 14°
14°

La font de la jovenesa (1963)

"La notícia del dia difosa pels telegrames de les agències requeria grans titulars. Venia de Iugoslàvia i desterrava a les pàgines interiors les gasetilles sobre assassinats, raptes, suïcidis i accidents de tràfec. Els investigadors russos, deia aquella nova, han descobert un sèrum anticatabòlic que atura els processos d'envelliment en els éssers humans. Des d'aquest moment, l'edat podria ser tractada com una malaltia per a la qual existeix remei. Els diaris del capvespre varen escampar la nova pels Estats Units, però aquesta, en general, fou dominada per l'escepticisme. A entrada de fosc, com a afegitó a la notícia que publicava la premsa del matí, arribà al Caire un telegrama més sensacional encara. La Unió Soviètica pretenia exercir una pressió diplomàtica sobre els vells estadistes dels països satèl·lits i neutralistes, oferint-los el sèrum de la jovenesa, la qual eficàcia ja s'havia provat en ciutadans soviètics.

El despatx procedent del Caire esmentava alguns dirigents polítics que ja havien realitzat una peregrinació a Moscou per tal d'anar a beure a la font de la joventut eterna. Aquesta poètica expressió era la que figurava a la notícia difosa per l'agència cairota i pareixia estar plenament justificada pels detalls que l'acompanyaven. El famós sèrum, segons semblava, rejovenia en deu o dotze anys l'organisme, retornant-li el seu valor físic i conservant-lo indefinidament en aquell estat; així, els homes de cinquanta anys n'aparentaven quaranta i els de seixanta es convertien en cinquantins permanents. George Donlin, director del Denver Dispatch, va estat tot el dia donant voltes al telegrama, mentre els comentaris i les cridades de personatges importants en la vida nord-americana afluïen a la redacció. No tots aquells comentaris eren innocus. Alguns ensinistrats comentaristes assenyalaven que el Caire difondria una informació sense comptar amb l'aprovació soviètica, afegint que per a la propaganda russa era preferible que la notícia procedís de l'exterior de l'URSS i que la tasca preparatòria s'havia fet a consciència."
Es tracta d'una ficció.

Una novel·la que en el seu moment causava una gran expectació entre el món lector dels Estats Units. El títol del llibre: The fools of time, el seu autor, William E. Barret, i els responsables de l'edició original, Doubledat and Company, Inc. de Nova York. Aquest escriptor, nascut a Denver, Colorado, treballà també el periodisme, oferia una barreja del que és fantàstic amb el que s'ha de considerar immediat i humà. Traduït a totes les llengües occidentals, el tema és quasi tan vell com el món. Obsessionava ja els intel·lectuals de l'antiga Grècia i es va convertir en un dels dos objectius de l'alquímia al llarg de tota l'Edat Mitjana. Trobar la font de l'eterna jovenesa i trobar també la pedra filosofal que convertia les coses en or. El mite segueix viu, ara mateix, en els laboratoris d'investigació genètica. El que no sabem és quina seria la conducta de la col·lectivitat humana al davant d'un descobriment tan sensacional i sensacionalista.

Comenta

* Camps obligatoris

COMENTARIS

De moment no hi ha comentaris.