cielo claro
  • Màx: 35°
  • Mín: 27°
34°

Literatura i tradició

Algaida és un dels pobles de Mallorca que ha conservat el lligam entre religió i creació, entre antropologia i literatura. La festivitat del pancaritat a Castellitx, en honor de la Mare de Déu de la Pau, està associada a la creació cultural i articulada a través d'un certamen consolidat. Els glosadors i poetes locals van donar vida a la festa i en restauraren el contingut, ja durant el decenni de 1950, però va ser el 1968 quan s'instauraren els premis que encara persisteixen. Amb alts i baixos, els premis han persistit, sempre per refrescar i donar vida a l'esclat primaveral de la Pasqua algaidina, primer a l'eixopluc de la veneració i ara a l'empara d'un projecte més cívic i integrador. Cada poble organitza l'anada a la seva ermita, precisament com a substitutiu de la memòria, com a recurs per recordar d'allà on venim i per sembrar en els més joves el mite fundacional.

De manera natural, nins i joves, adults i majors, gent de tots els estaments socials, recorren el camí i s'apleguen en aquell lloc religiós que conté l'essència de la identitat. Pels algaidins, aquesta festa, aquesta pasqua, no s'entén sense la creació, sense la cultura, al marge del fet lúdic que també acompanya la vigília de la diada. Els premis de glosat, poesia, fotografia, narració curta i investigació han esdevingut una fita i un mostrador. La fita que mostra fins on es vol arribar per potenciar la cultura i una posada en escena que el poble també acompanya de manera viva aquesta proposta. Com se suposa, es tracta dels premis Castellitx, uns premis literaris menors i humils, que mai no formaren part del llistat de premis de prestigi comercial, però que tenen l'objectiu de marcar una certa excel·lència a petita escala.

Ara que la globalització i els mites internacionals estan en crisi, sembla l'hora de les identitats, el moment de prestigiar els gestos simbòlics i el treball a petita escala. En aquest sentit, allò que aporten els pobles petits, el valor afegit de la seva gent i la fe que mou els habitants d'aquests petits nuclis ha adquirit un valor incommensurable. El sentit de la petita comunitat de pertinença i les referències emocionals recobren un sentit que per ventura s'havia abandonat, pensant que tot això era molt contrari als valors que potenciava la societat en general. La vida que tenen els pancaritats d'aquests dies, amb les seves particularitats, contraresta molts altres punts de vista estandarditzats del nostre temps, i ens retorna una certa pau i confiança en nosaltres mateixos. La vida d'un país i d'una gent es mesura generalment a partir de les coses petites, dels gestos, dels símbols i de les conviccions romàntiques que mouen aquests col·lectius a continuar desitjant alguna cosa més, sempre. Però ara més que mai.

Comenta

* Camps obligatoris

COMENTARIS

De moment no hi ha comentaris.