Se'm demana el parer sobre el llibre electrònic. En principi ho trobo un gran invent: sóc amic de tota mena d'estris digitals, m'entusiasmen els ordinadors, els petits reproductors de música, les càmeres, el mòbils, etc. Però quan toca entrar en terreny literari un no sé què em fa retirar les mans, em sento gairebé com si entrés en una catedral sense samarreta. ¿Com puc llegir una novel·la extraordinària en un llibre digital? ¿Proust en un Kindle? ¿Faulkner? ¿Villalonga? Impossible. Seria com veure The Searchers o Vértigo a la pantalla d'un mòbil... No sé per què, però alguna cosa em repugna: no puc entendre que moltes obres literàries puguin llegir-se sense paper, sense un volum amb un pes concloent a les mans, una peça física que pugui palpar, i que pugui recórrer tota sencera de banda a banda abraçant-ne tota la distància, de la primera a l'última pàgina. Potser és un simple problema de costum: el temps dirà si les meves prevencions són vàlides.

Ara bé: hi ha una altra mena de llibres per als quals em sembla que el suport digital seria, ja d'entrada, ideal, extraordinari. ¿Per què pagar 20 euros per una novel·la d'usar i llençar, per una novel·la de les que mai es rellegeixen, una novel·la que comprem simplement per entretenir-nos? Llavors el Kindle o els llibres electrònics em semblen un suport ideal i més barat: tinc emmagatzemades centenars d'obres de valor relatiu, aquests llibres que m'han agradat durant la seva lectura, però que tampoc mai rellegiré, perquè el misteri que impliquen no està inclòs en la seva factura sinó en la resolució del problema que exposen: novel·les policíaques, best-sellers més o menys barroers, els quals, sense demèrit de la seva qualitat literària, mai em demanaran una relectura.

Sento davant d'ells la mateixa sensació que davant la pel·lícula que sabem que s'acaba d'estrenar en cinema, i que volem veure, però no amb tanta urgència que no ens deixi esperar la seva edició en DVD. O com aquelles pel·lícules que veiem mig distrets per la televisió, les quals mai voldríem posseir en DVD, i ni molt menys ens adreçaríem al cinema per veure-les després de pagar una entrada. El llibre electrònic pot servir llavors per a obres d'aquesta categoria, llibres d'una sola lectura, llibres que un cop llegits no ens importunaran amb la seva presència física en cap prestatge, acumulant pols i avorriment.

Però això no significa que relegui cap al llibre electrònic la literatura menor, sinó que també el llibre electrònic em sembla perfecte per al llibre d'especialistes, o per a les obres curioses i rares del passat que només atreuen un petit grup de lectors, i que per això mateix cap editor es veu amb cor de reeditar. ¿Per què no podríem disposar en format electrònic dels articles a la premsa d'algun dels nostres grans periodistes del passat, per exemple? També em sembla que el llibre electrònic pot ser un terreny ideal per a un gènere com l'assaig breu, per al poema, per al conte: qualsevol gènere que pugui llegir-se tot sencer en una sola sessió. Qui sap si aquesta mena d'estris no suposaran un ressorgiment d'una nova raça de lectors.