En absolut puc dir que sigui un expert sobre entitats financeres. Ni tan sols puc dir que hagi llegit molt sobre el tema. Normalment els que tenim voluntat d'estar informats sobre els fets més rellevants de l'esdevenir de la nostra societat i del nostre món el que feim és cercar aquesta informació en els mitjans de comunicació i molt especialment als diaris. I, la veritat, és que en la majoria d'ocasions aquestes fonts informatives et permeten fer-te una idea sobre processos i esdeveniments que es van succeint. Bé, en aquests moments estam immersos a l'estat i molt particularment a les Illes Balears en una espècie de procés de fusió de caixes d'estalvi.

Sembla que el Govern central ha tirat endavant unes mesures legals i econòmiques que conviden i pretenen, almanco en la teoria, la reducció del nombre de caixes d'estalvi a fi i efecte d'aconseguir unes dimensions que les faci més competitives i més sòlides. Això és un poc el que mitjanament he interpretat d'un seguit de notícies que, tot sigui dit, encara no he acabat d'entendre massa bé. La qüestió és que aquest procés passa sense pena ni glòria. I la qüestió és que una de les principals entitats financeres de les Illes Balears, Sa Nostra, es troba en plena tramitació d'una fusió amb altres caixes d'estalvi d'altres comunitats autònomes. Tothom sembla acceptar que les coses són així i punt. Personalment, però, en tenc dubtes, hi ha coses que no em quadren. I és possible que no em quadrin perquè no he acabat d'entendre la magnitud del tema. Però també és possible que no em quadrin perquè les coses no s'han explicat prou bé o perquè, el que seria pitjor, no són explicables.

Dins els meus esquifits coneixements, les caixes d'estalvi són un producte una mica peculiar dins el planeta dels doblers. Les caixes d'estalvi estan íntimament relacionades a un territori per dues raons bàsiques. La primera raó és que són un artefacte financer que pretenen la dinamització, competitivitat i riquesa d'un espai geogràfic determinat. La segona raó és que una de les seves finalitats és reinvertir els beneficis obtinguts en la seva activitat dins la col·lectivitat. I aquests dos trets fan molt diferents les caixes dels bancs perquè els bancs legítimament el que pretenen és obtenir el màxim de beneficis per als seus accionistes tot realitzant una multitud de negocis.

Si una caixa es fusiona i perd aquest lligam tan fonamental amb el territori, tenc la sensació que les dues raons bàsiques que en justifiquen l'existència es poden diluir d'una manera dràstica. D'aquí els meus dubtes. Perquè és cert que una caixa ha de ser tan potent com sigui possible, ara, això té límits, i aquest límit, en la meva opinió, és no perdre la seva raó de ser i d'existir. Perquè, per ser un banc, ja hi ha els bancs. El nostre món és un món de globalització. De totes formes, la globalització no ha de ser l'excusa perquè ens empobrim i perdem capacitats de millorar el país. La globalització ha de ser diversitat i, per tant, hi haurà bancs que seran grans multinacionals que oferiran un determinat producte i també hi hauria d'haver entitats financeres d'un mida molt més petita que oferiran un altre tipus de producte que també pot tenir el seu mercat. L'acció de les caixes tot essent fidels a les dues idees bàsiques que he exposat crec que ha estat enormement positiva per a les Illes Balears i, en conseqüència, crec que un replantejament del seu estatus com a mínim hauria de ser objecte d'atenció, debat i transparència. I sincerament, tot plegat, ho trob a faltar.