algo de nubes
  • Màx: 18.04°
  • Mín: 14.72°
16°

No hi ha cap país sense himne

L'altre dia es va celebrar a Maó la "Nit de la Cultura" de l'Obra Cultural Balear, una gala que ja s'ha convertit en tradició del preàmbul de les festes nadalenques. Fins ara sempre la "Nit de la Cultura" s'havia fet a Mallorca, supòs que pel simple fet que, malgrat el seu nom, l'Obra Cultural Balear és essencialment mallorquina i és més fàcil organitzar un esdeveniment com aquest a l'illa on comptes amb més gent i més recursos. La idea, però, de fer-la a Menorca és magnífica perquè significa donar més implicació a l'illa veïna en la feina de l'Obra Cultural per la recuperació i normalització de la llengua i la cultura catalanes de les illes. No entraré a valorar l'acte ni els mereixements dels premiats, que hem de suposar justs, però sí que crec que és comentable un detall, que per a mi no és insignificant. Com a final de festa, el cantant Lluís Sintes va interpretar Escolta es vent, cançó popularitzada a Menorca, de Tòfol Mus (lletra) i Josep-Lluís Ortega i Monasterio (música), una cançó esplèndida que és per als menorquins una espècie d'himne... Perquè la realitat és que ningú no concep que un acte de reivindicació lingüística i cultural (ço és, nacional) no acabi amb un himne que aglutini l'entusiame de la gent i que sigui l'expressió del sentiment col·lectiu, el sentiment de pertànyer tots el presents a una comunitat que comparteix llengua, cultura, preocupacions, projectes, nacionalitat...

Aquesta necessitat de símbols, l'himne no és més que això, la tenen tots els grups humans que es senten lligats per qualque circumstància, per banal que ens pugui parèixer, i per això existeixen els himnes d'agrupacions corals, els himnes d'agrupacions esportives, els himnes d'entitats culturals, etc. Els més transcen- dentals són, sense dubte, els himnes anomenats "nacionals", que en la majoria de casos no ho són, nacionals, sinó "estatals", instituïts a posta per a provocar un únic sentiment "nacional" entre persones pertanyents a diferents col·lectius nacionals. El cas d'Espanya és el més clar i pròxim que tenim: sent un estat on conviuen (malviuen? sobreviuen?) un grapat de nacions distintes (no diré quantes per a no ferir susceptibilitats), té un sol himne sempre designat com a "nacional". Dins Espanya, però, reconeguda tímidament la diversitat, la majoria de comunitats tenen el seu himne propi, que per a alguns és també "nacional" (i així es crea una contradicció amb la consideració de l'himne estatal) i per a altres només "regional". A un nivell de consciència o altre, el fet és que dins aquestes comunitats hi ha un sentiment col·lectiu de compartició de qualque cosa característica que, en un grau més o menys fort, les diferencia de les altres comunitats. Només tres comunitats autònomes de l'estat espanyol no en tenen cap, d'himne: Castella i Lleó, Múrcia i les Balears. Que Castella i Lleó o Múrcia no en tenguin cap no em sorprèn gaire, perquè m'imagín que en general la gent d'una i altra banda no tenen un grau de consciència molt marcat d'unes especificitats que els facin particulars respecte dels altres compatriotes castellanoparlants; no els cal, per tant, cap símbol que els pugui aglutinar i, a la vegada, singularitzar enfront dels seus connacionals. Recordem que en realitat aquestes comunitats es constituïren com a tals amb un grau d'artificialitat considerable; els qui anàrem a escola els anys 60 recordam que "León" era una regió diferent de "Castilla la Vieja" i de "Castilla la Nueva", que Madrid feia part d'aquesta i que Múrcia era més gran i comprenia Albacete... Amb l'"España de las autonomías" va resultar que tot això no era així com ens ho havien dit i que gent que es pensava que era dels uns ara passava a ser dels altres... El cas de les Illes Balears, però, és molt més sorprenent, i molt més greu, perquè les Illes Balears no són una comunitat sorgida d'una distribució capritxosa dissenyada dins un despatx de Madrid, no són un apèndix qualsevol de la nació castellana sense característiques particulars...

Les Illes Balears tenen una llarga història específica que, a partir de 1229, s'insereix dins la història més ampla de la nació catalana, amb unes institucions de govern propi que duren fins que són abolides pel Decret de Nova Planta (1715), amb una llengua autòctona, la catalana, compartida amb altres territoris de la Corona d'Aragó, però no amb la de Castella. És cert que, pel fet de ser illes, el sentiment particular dels habitants de cada territori s'ha magnificat. La llunyania històrica de les illes entre si (hom no podia viatjar de l'una a l'altra si no era en barca; ara es pot fer també amb avió, però la sensació de llunyania persisteix) ha provocat una manca de sentiment de comunitat i ha ressaltat el sentiment insularista: hom es considera mallorquí o menorquí o eivissenc o formenterer, però ningú (llevat d'una minoria culta militant) es considera balear. Tot això és ver, però comença a ser hora que aquest particularisme sentimental, més que racional, es comenci a superar, i en això hi poden fer molt les modernes institucions comunes autòctones, si hi posen voluntat. L'existència d'un himne oficial i comú a tot l'arxipèlag segurament ajudaria a progressar en aquesta direcció, que és la mateixa que pot dur, no ho oblidem, al marc més ample dels Països Catalans, el nostre àmbit vivencial natural. Allò que és absurd és que promoguem actuacions conjuntes de totes les illes i ni tan sols tenguem un himne en què, simbòlicament, ens hi vegem tots representats. Un himne tot sol no basta per a fer un país, però és ben segur que no hi ha cap país sense himne, i que si no hi ha himne és perquè no hi ha país. Pens que és ben arribada l'hora de demostrar que som capaços de fer les dues coses.

Comenta

* Camps obligatoris

Comentaris

Anterior
Pàgina 1 de 2
Siguiente
Per Miquel, fa mes de 14 anys
I el que va presentar el Govern Balear fa poc escrit per Joan Valent?

Valoració:-3menosmas
Per Miquel, fa mes de 14 anys
I el que va presentar el Govern Balear fa poc?
www.youtube.com/watch?v=nygexh7KiOU
Valoració:2menosmas
Per forastera, fa mes de 14 anys
Jo ho demanaria a Riki Lopez, que a més és mallorquí , i tant de sort els va donar a la selecció de baloncesto.
Valoració:-4menosmas
Per jonc, fa mes de 14 anys
En lloc de demostrar que som capaços de fer un país inventat, ¿no seria millor demostrar que som capaços de reconèixer, simplement, que formam part d'una nació -la catalana- que té més de mil anys i de deixar-nos de divisions i subdivisions que només ens debiliten davant dels estats espanyol i francès?
Valoració:25menosmas
Per Joan de Balàfia, fa mes de 14 anys
Podria allargar-me més però si La Balanguera ja és s'himne d'una de ses illes en concret és lògic que no ho siga de totes. De totes maneres, no m'acaben d'agradar es himnes ni ses banderes (sa balear, en concret, està calcada de sa nordamericana com sa basca de sa britànica)
Valoració:-4menosmas
Per Barrufet, fa mes de 14 anys
No passeu ànsia que amb en Rodríguez i en Delgado l'himne serà "Paquito el xocolatero". El govern actual del Pacte fa tot el possible per fer-ho realitat.
Valoració:4menosmas
Per Antoni Llull Martí, fa mes de 14 anys
Ens anirir bé tenir un himne per a totes les Balears, o per cada una de les illes, però no se'n venen a plaça, ni als comerços especialitzats en música. I comprometre's, per concurs públic, a adoptar un himne triat entre els que s'hagin presentat, és molt perillós. La situació ideal és tenir una composició molt preuada i tradicional que servesqui com a himne i adoptar-la amb un ampli consens, i em sembla que això no ho tenim... La Balanguera és una composició molt bella, tant pel que fa a la lletra com a la música, però que, al meu entendre, no té res d'himne i no acaba d'encaixar en els actes en els quals seria apropiat tocar-ne, o cantar-ne, un. És clar que pitjor seria que haguéssim optat per "Sor Tomasseta" o es bolero de Valldemossa, però no tenim encara un himne adient. D'altra banda, no crec que sigui una cosa tan imprescindible. Sense himne podem avançar com a poble si realment ens sentim poble i ens esforçam per ésser-ho a tots els nivells.
Valoració:-1menosmas
Per alternatives, fa mes de 14 anys
Caldria posar-se d'acord i, nacionalment, decidir quin ha de ser el nostre himne. Per descomptat que no ho poden ser ni la Balenguera (que, d'himne, no en té absolutament res) ni Els Segadors (que prové d'un romanç sobre la derrota de 1640 a Barcelona) ni la bella cançó menorquina d'Ortega Monasterior. Però n'hi ha més. Per exemple, La Santa Espina (som i serem gent catalana). Potser "la Muixeranga" és la peça que més s'acosta al que ha de ser un himne nacional (emotiu, vibrant) i, a més, sembla que és originari del País Valencià.
Valoració:0menosmas
Per Himne, fa mes de 14 anys
Jo pens que "La Balanguera" és un himne molt adient. No comprenc perquè menorquins i eivissencs no el volen. Sinó, podríem fer himne "Sor Tomasseta": almenys en aquesta cançó sabem qui és el dimoni en el terreny nacional.
Valoració:-4menosmas
Per catalina, fa mes de 14 anys
No puc acabar d'entendre perquè "La Balanguera" no pot ser l'himne de totes les Balears. Vaig seguir la transmissió de la "Nit de la Cultura" i ningú sabia cantar "Escolta es vent". Va ser deplorable.

Catalina
Valoració:-1menosmas
Anterior
Pàgina 1 de 2
Siguiente