Sembla que els discursos sobre aprofitar la crisi per sortir-ne millor són pur peixet per als crèduls. Molt de parlar d’imprescindibles canvis en el model i que la sortida de la crisi serà diferent i sostenible o no serà, però moltes de les mesures oficials caminen cap a recuperar l’antiga situació, i com més aviat millor. La de subvencionar la compra de cotxes, sense ni tan sols atrevir-se a aprofundir en les pròpies mesures preses fa poc més d’un any sobre afavorir un parc menys contaminant, és d’aquelles davant de les quals no et queda més remei que cridar: olé, els teus collons!
O sigui, que des de l’any passat l’impost de matriculació és proporcional al que escupen els carburadors i ara, que s’havia d’aprendre dels errors, s’aboquen doblers de tots perquè qui vulgui ens pugui contaminar més barat. O no havíem de caminar cap a la sostenibilitat? O no es tractava de canviar el model de transport i desplaçar els fluxos majoritàriament cap al transport col·lectiu? Pur peixet, grumeig per als innocents. El xiringuito és massa llépol per a massa i massa poderosa gent com per a desmuntar-lo de qualque manera més que de demagògica paraula.
