Als Estats Units es va suscitar un plet gravíssim per esbrinar si en l’atemptat de l’11-S a Nova York s’havia produït un esdeveniment o, en realitat, havien estat dos, un darrere l’altre. Depèn de quina sigui la descripció mental que ens en facem. Què és, amb exactitud, un esdeveniment? Els advocats de l’arrendatari del World Trade Center i els de les asseguradores es disputaven una o dues indemnitzacions de 3.500 milions de dòlars en aquest plet, que no sé si encara continua.
Per Steven Pinker, aquest i altres casos (què vol dir "avortament"?,"impostos" o contribucions"?, com entenien els votants d’Obama el seu "Yes, we can"?...) ens indiquen que la natura de la realitat no dicta com aquesta està representada en la ment de les persones. No hi ha dubte que el significat d’un mot depèn de "qualque cosa" que hi ha dins del cap. En la relació dels mots amb la realitat i amb el pensament convé no perdre de vista de quina manera els parlants volen compartir una determinada interpretació de la veritat i com els seus pensament s’aferren a coses i situacions del món.
Hi ha paraules capaces de ferir i fer mal. Per què el conseller Subirats, en un moment de la seva explicació del deute del Consell de Menorca, es va referir a l’oposició com a "quadrilla"? Llavors, des de les files del PP es va demanar al president Marc Pons que exigís al conseller una rectificació, cosa a què aquest es va negar. I va ser així que el grup Popular va escenificar el seu enuig abandonant el ple. Val a dir que la sessió havia començat feia cinc hores i els ànims anaven una mica alçurats, segons contava la premsa. Les reunions operatives no poden durar tant.
Com que "quadrilla" és mot parent del nombre quatre i els consellers populars a Menorca són sis, evidentment el conseller de Serveis Generals anava errat de comptes. D’altra banda, no va precisar de què eren quadrilla i tal vegada ho hauria d’haver fet. Però, ben mirat aquí no hi ha cap altra ofensa; si de cas el fet d’haver emprat un barbarisme... Açò no els pot importunar gaire atesa la quantitat de barbarismes que utilitza Rosa Estaràs quan s’expressa en mallorquí.
Recórrer constantment al castellà per esquitxar els discursos és senyal d’un ús pobre de la llengua pròpia i una obsessió d’alguns polítics d’aquestes contrades –recordem allò tan poc nostrat: "aprofitant que el Pisuerga passa per Valladolid", "ficar-se en camisa d’onze vares" o, ja en temps de Felipe González, quan es va posar de moda el modal "sense acritud". Idò, si en tost d’emprar el castellanisme "quadrilla", el conseller menorquí hagués emprat el mot "colla" ("grup de gent que actua conjuntament") de cap manera s’hauria pogut molestar l’oposició. O no és ver que el grup Popular actua conjuntament? El diccionari de la RAE defineix "cuadrilla" com un "grupo de personas reunidas para el desempeño de algunos oficios o para ciertos fines".
Ho exemplifica amb finalitats bones i no tan bones, així: "cuadrilla de albañiles, de malhechores...". Després vénen altres accepcions per a la mateixa paraula: "pandilla (d’amics); conjunto de perros que se dedican a la caza; cada una de las compañías de participantes en ciertas fiestas públicas; grupo armado de la antigua Santa Hermandad"; i significats derivats com "concurrencia de más de tres malhechores armados para la comisión de un delito" i "conjunto formado por un matador con sus banderilleros y picadores" en tauromàquia.
Per tant, cum-alre-no, hauria estat oportú que el conseller precisàs a quina accepció del diccionari s’acollia. Una accepció moderna, és clar, perquè la del segle XIII, que explica Joan Coromines –"división de la hueste en cuatro partes para repartir el botín"–, hauria pogut resultar altament ofensiva.
Tot plegat es podia tractar d’una tempesta dins un got d’aigua, o bé, sia dit més vulgarment, que hi ha qui, d’un pet, en fa mil esquerdes?
