algo de nubes
  • Màx: 24°
  • Mín: 17°
17°

1808-1814: Guerra o Revolució

Aquest dimarts han començat a Palma les XXVII Jornades d’Estudis Històrics Locals dedicades aquest any a la Guerra del Francès 1808-1814 i alhora continuen les conferències del cicle sobre Jovellanos. La Guerra del Francès, a la qual Miquel dels Sants Oliver anomenava Primera Revolució, és un període cabdal en la història de les Illes. Ve a ser com un període frontissa en el qual la nostra societat canvia, i mai més res no torna a ser igual. La llavor de les intencions de reformes havia estat sembrada durant l’època de la Il·lustració, i el viatge de 1808 –ingenu i consentit– dels reis Borbons a França –Carles IV i Ferran VII– decapità les institucions de l’Estat, precipità la conformació de la Junta Central i haver d’assumir les regnes del poder unes persones que potser mai no ho haurien somniat. Com veuen, època de canvis: Guerra i Revolució.

Revolució perquè s’intentà introduir un nou sistema econòmic, un canvi de valors i una nova forma d’entendre la societat. Si una persona té la santa paciència de llegir els diaris de l’època, acabarà convençut que en aquest període no només hi hagué una guerra. En realitat, fou molt més una Revolució que una guerra. Però, com saben, el franquisme, i d’altres que no volen parlar de segons què, i ocultar tot allò que posa en entredit el seu punt de vista, sempre han pretès fer veure que en aquest període només es produí una simple conflagració bèl·lica. Idò bé, no és cert. Dels estudis que hi ha sobre aquesta època a les Illes, de la segona meitat del segle XX, en destaquen dos. Ambdós escrits per persones que no són illenques.

Ambdós catedràtics de la Universitat Autònoma de Barcelona i ambdós han elaborat la seva tesi doctoral sobre la nostra terra. Un d’ells, Lluís Roura i Aulinas, és especialista amb la Crisi de l’Antic Règim. Estudià la commoció que es produí a la Mallorca de 1808 a 1814, en la població, l’economia, les institucions, i la contribució fiscal de l’illa a la guerra. Antoni Moliner i Prada, el segon, estudià l’estructura, el funcionament i la terminologia de quatre juntes supremes provincials: Catalunya, Lleó, Astúries i Mallorca. Dos dels millors especialistes que han dedicat el seu temps, i el seu esforç, també a Mallorca. Dues persones que, sent de fora, han fet unes de les millors aportacions històriques sobre aquests set anys de vertigen illenc; i que tindrem l’oportunitat d’escoltar aquesta setmana.

Comenta

* Camps obligatoris

COMENTARIS

De moment no hi ha comentaris.