Procur no oferir pronòstics al lector com a creences fermes malgrat que, a vegades, les tenc. Va ser fa unes setmanes quan José María Rodríguez em recordà que el candidat Joan Rotger era, textualment, el seu director general (quan era conseller, evidentment) que vaig saber de la inutilitat de qualsevol esforç que fes Antoni Pastor per aconseguir la presidència del PP de Mallorca.
Les notícies en les quals Cirer emparava el manacorí s’havien de llegir en clau personal i no com a dirigent dels populars a Palma. Ara podria escriure que ja ho sabia però qualsevol hagués escoltat Rodríguez, l’home fort a Ciutat, ho hauria pogut saber. Cirer només levita sobre la seva cadira en la sala de plens de Cort sense cap base al terra. La política és així: ella no perdé més que Estaràs però, malgrat que les dues eren candidatures controlades a distància, qui tenia el comandament de Palma no se n’anà a Washington. Ara, a Rodríguez li ha vengut de gust (i tant!) fer zapping i, davant del seu poder intacte des de fa anys, a Catalina només li queda el plor i la cadira que caduca el 2011.
